L'Ajuntament de Sant Joan les Fonts ha obtingut la propietat de 20.000 metres quadrats, en els quals hi ha les restes del castell de Mont-ros i l'ermita de la Mare de Déu de Mont-ros. Es tracta de les restes d'una torre de vigilància del segle IX, de les ruïnes d'una estada, de parets i de la façana de l'ermita i de la pedrera que va servir per bastir els edificis entre els segles X i XI. Les restes estan situades al cim de la muntanya de Mont-ros, la qual es visualitza des de l'autovia A-26 perquè està travessada pels túnels de Castellfollit. L'Ajuntament ha adequat l'accés i ha desemboscat la zona que li ha quedat en propietat. La previsió del consistori és que s'hi facin prospeccions arqueològiques,
La donació es va concretar el passat 11 de maig, quan l'alcalde, Joan Espona (CiU), i el propietari van signar les escriptures. Això no obstant, l'Ajuntament, fins ahir, no va fer pública la propietat. L'alcalde, Joan Espona (CiU), va explicar que la donació s'emmarca en la intenció de valoritzar el patrimoni històric del municipi. Va apuntar que la fortalesa durant anys va ser un tema d'estudi per part dels historiadors. Tot i això, segons ell, no està gaire documentat.
La posada en valor de les restes del castell va ser iniciada pel pintor Josep Oliveras i l'investigador olotí Gaspar Guardiola. Van localitzar les ruïnes enmig d'una àrea boscosa i de difícil accés. Van definir el possible perímetre del castell en el temps de màxim esplendor i després van intervenir en les negociacions entre l'Ajuntament i la propietat que van culminar amb la donació.
L'origen del castell de Mont-ros està en l'organització de l'antic comtat de Besalú (988-1111), la qual va derivar en la creació del vescomtat de Bas. El castell que primer era una torre servia per vigilar l'entrada a les terres dels vescomte de Bas: Olot, Sant Esteve i Sant Privat d'en Bas, el Mallol. Riudaura, Puigpardines, Sant Julià de Cabrera, Falgars d'en Bas, les Preses, Joanetes, la Pinya, Sant Joan dels Balbs, Sant Andreu del Coll, Rupit, Castelló d'en Bas, i Finestres. El castell proporcionava protecció als habitants del vescomtat a canvi que treballessin les terres del senyor. El perill estava en els senyors veïns, en les rebel·lions dels mateixos pagesos i en els bandits.
Primer, l'edifici està documentat com a propietat del primer vescomte de Besalú, Udalard Bernat (1055-1115). El seu senyor principal era el comte de Besalú, Guillem II. Després el títol de vescomte de Besalú va convertir-se en el de vescomte de Bas. Com a propietat del vescomte de Bas, apareix en un document del 1198 que fa referència a permisos per moldre en molins de la seva propietat als clergues i monjos de Santa Eulalia de Begudà i Santa Maria de Castellar i al prior del monestir de Sant Joan les Fonts. El sistema feudal obligava els pagesos a anar a moldre el blat als molins instal·lats dins dels castells. Així, el senyor assegurava el recapte de la part del blat que li tocava. El 1198 el castell figura com a propietat del vescomte de Bas, Ponç de Cervera, que el va fer servir per negociar un acord amb el seu germà. De fet, l'edifici consta sempre com una propietat, de la qual no es defineix l'extensió, però si se l'anomena castell.
El 1278, la vescomtessa de Bas, Síbil·la de Palau, estava ressentida amb el seu fill. Per això, abans de deixar-li les seves possessions en herència se les va vendre al rei, Pere II el Gran (1276-1285). Així, Pere el Gran va rebre els castells de Mont-ros, Montagut i Castellfollit. El rei però va tornar el castell i totes les possessions de la mare, Síbil·la al comte Ponç IV d'Empúries. Això no obstant, al cap d'un temps, Ponç IV va tenir un conflicte amb el rei Jaume II i aquest monarca li va prendre tot.
Més tard, el rei va tornar les possessions als descendents del comte d'Empúries, però com que era un comtat molt poderós es van tornar a enfrontar a la monarquia. A principis del segle XV, Pere III ja no va reconèixer els darrers comtes.
Al final de l'Edat Mitjana el castell era una possessió dels barons de Castellfollit: la família Santa Pau-Cruïlles
Dins de tot aquest context, les excavacions que vol impulsar l'Ajuntament són per esbrinar el paper del castell en l'època en què els senyors dels castells i els veguers van tenir una gran autoritat.
Al segle XV, el castell ja no consta entre les fortifacions militars que van tenir ús durant el conflicte remença, situat durant i després de la Guerra Civil Catalana (1462-1472). En canvi si hi figura el castell de Castellfollit que consta en els documents de propietat, on hi ha el de Mont-ros.
