La Wikipedia, deu del saber contemporani, el descriu com un home d'extensa, gairebé increïble, formació acadèmica: títols universitaris de matemàtiques, física, economia i informàtica. L'evidència que aquests dies ha solcat les aigües de la Costa Brava en forma de iot de 120 metres d'eslora indica de manera empírica que el gust estètic d'Andrei Igorevitx Melnitxenko, un magnat de les finances bielorús, propietari de bancs i empreses metal·lúrgiques, de tan sols 40 anys i fet a si mateix a partir d'uns orígens familiars il·lustrats però modestos, frega també allò inversemblant; la metàfora perfecta i definitiva de l'excés. Des de dimarts s'ha pogut albirar, des de les costes de l'Estartit, Sant Feliu de Guíxols o Lloret de Mar, la impressionant silueta de l'A, un dels iots de luxe més ostentosos del món, tot i que -segons també la Wikipedia- no és dels més cars: va costar uns 250 milions d'euros fa quatre anys. Algunes estrelles de Hollywood en tenen d'altres que en costen més de 300.

L'A no és nouvingut a les aigües mediterrànies, o atlàntiques espanyoles. Rotatius de les Balears i de Múrcia el situen a les seves aigües en els anys 2010 i 2011, i al port de Santa Cruz de Tenerife. Ahir al matí, la mola de l'A es contemplava tranquil·lament des de la terrassa del bar de cala Banys, a Lloret. Cap al migdia va posar proa en direcció a Barcelona. El dia abans havia esdevingut l'atracció de la jornada a Sant Feliu de Guíxols. La gent es va concentrar a l'espigó per contemplar-lo ancorat aproximadament una milla mar endins, segons van indicar des del Club Nàutic de la localitat. De cap manera hauria pogut entrar a port, ja que l'eslora màxima dels amarratges disponibles a Sant Feliu és de 60 metres, mentres que l'A té una llargada de 120. És a dir, 10 metres més que un camp de futbol. El dia anterior, dimarts, era a prop de les Illes Medes. Fonts municipals van assegurar que Melnitxenko i la seva cort van baixar a terra ganxó. Al Club Nàutic no en tenen constància.

La línia de l'embarcació recorda lleugerament la silueta d'un ?submarí -existeix la llegenda urbana que és submergible: les fonts que ho donen per fet no es compten pas entre les més solvents de la xarxa- i la característica més publicitada és que el disseny, tant interior com exterior, és obra del dissenyador industrial francès Philippe Stark. Stark és famós pel seu amor als materials metàl·lics i pel vidre, que reflecteixen la llum i juguen amb ella. Si les masses populars el coneixen fonamentalment pel disseny d'un espremedor que recorda una aranya de llargues potes, molt bonic però no gaire funcional, Melnitxenko el va fitxar per portar fins al paroxisme el seu gust pels jocs lluminosos.

El saló i gran part de les zones comunes i les habitacions dormitoris de l'interior del iot estan cobertes de miralls i objectes de vidre de Baccara, segons mostra un vídeo de l'agència Associated Press que assegura ser l'única peça periodística del món que documenta l'interior del somni nàutic del megalòman rus. L'escala està alicatada amb plaques de plata treballada de manera que recorden la superfície del mar en moviment. Les aixetes de les dutxes també són de plata, d'una innovadora forma geomètrica, i segons el vídeo de l'agència americana costen uns 30.000 euros. Compta amb tres piscines, una d'elles tipus jacuzzi, situada a popa i amb un cubell al centre per deixar-hi refredar l'ampolla de xampany. Disposa de discoteca i heliport, el garatge allotja tres motores modestes en comparació amb l'A, però suficients per allotjar còmodament una família nombrosa; i la mascota de Melnitxenko, un gosset canitx, gaudeix fins i tot d'un tros de gespa a coberta. No és aquest l'únic detall sentimental: el nom del vaixell és un homenatge a l'esposa del magnat, la model sèrbia Alexandra Nikolic. D'altres detalls corresponen a un esperit més pragmàtic: la bandera de les Bermudes que oneja a popa, per exemple. Malgrat la seva riquesa, el magnat es va voler estalviar els costos de matriculació que li haurien imposat en el seu país natal.