Greenpeace defensa un model de gestió econòmica i mediambiental del litoral que rendibilitzi econòmicament els seus valors naturals, una opció que exemplifica amb el desmantellament del Club Med al Cap de Creus o l'explotació de la reserva marina de les Medes a l'Estartit. Alhora, l'organització ecologista critica els costos de regenerar platges, reconstruir passejos marítims, dragatges i espigons mantenint un model turístic "caduc" que il·lustra amb la platja de s'Abanell a Blanes.
El dotzè informe "Destrucció a tota costa" de Greenpeace realitza -a partir d'exemples pràctics i dades provinents de diferents estudis-, una anàlisis econòmica i ambiental de l'actual gestió costanera, denunciant el malbaratament de recursos públics.
A les comarques gironines, l'entitat ecologista assenyala s'Abanell com exemple de mala praxis de les administracions, recordant que l'erosió de la platja va portar l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) a pressupostar un milió d'euros per regenerar 180.000 metres cúbics de sorra que "va desaparèixer en un mes"; entre 600.000 i 750.000 més per part de la Direcció general de Costes de l'Estat, el 2008, per recuperar un altre tram de la platja blanenca; o una altra partida d'un milió d'euros inclosa en els pressupostos generals de l'Estat del 2009. En el seu informe, Greenpeace denuncia que es tracta de "tres actuacions realitzades en trams diferents d'una platja d'uns 3 quilòmetres degut a problemes competencials".
A l'altra cara de la moneda, Greenpeace situa les Illes Medes per destacar-ne beneficis ambientals, socials i econòmics. Respecte aquests últims, l'organització remarca que el 2010 la seva activitat turística va produir 6 milions d'euros i molts llocs de treball, "malgrat que la reserva ocupa menys d'un quilòmetre quadrat". Remetent-se al 2009, els ecologistes afirmen que es van ingressar 5,2 milons d'euros relacionats amb la pràctica del busseig, els caiacs i les excursions marines; o, recuperant estudis referents als anys 1998 i 1999, apunten que es van recaptar 5 milions més amb les pernoctacions hoteleres de bussejadors.
L'enderroc del Club Med
En el seu informe anual, Greenpeace també exposa el cas de la ja desapareguda de la ciutat turística Club Mediterranée per alertar que el problema "més preocupant" de la costa és la proliferació de segones residències i recordar que "recuperar el paratge natural haurà costat 11,5 milions d'euros i 7 anys de treball".
