El Consell de Ministres va salvar ahir la marina d'Empuriabrava, el Port d'Aro i les propietats de Santa Margarida de Roses, així com els càmpings a tocar del mar de Blanes. L'avantprojecte de la llei de costes, aprovat ahir, exclou del domini públic marítim terrestre deu nuclis costaners a les províncies d'Alacant, València, Girona, Huelva i Màlaga. La nova norma elevarà fins a 75 anys les concessions d'habitatges en platja, permetrà a l'Estat suspendre acords municipals contraris a la normativa, establirà concessions de quatre anys per als 'xiringuitos' i modifica les normes de l'atermenament administratiu.

El Consell de Ministres va estudiar ahir l'avantprojecte de Llei de Protecció i Ús Sostenible del Litoral i la modificació de la llei de costes de 1988, a proposta del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Entre els nuclis citats expressament que deixaran d'estar en terreny de domini públic i, per tant, convertits en una excepció a la normativa general, es troben Empuriabrava, a Castelló de Empúries i el Port d'Aro a Platja d'Aro. En aquest cas, passaran a ser Patrimoni de l'Estat com a bens patrimonials, segons figura en el text de l'avantprojecte.

L'exclusió d'aquests zones es fa en virtut de la disposició addicional sisena (en l'extensió que fixa la planimetria), que entre d'altres qüestions assenyala que els partions es revisaran quan s'alteri la configuració del domini públic marítim terrestre.

En la proposta d'exclusió directa també figura Rocafel al terme municipal d'Alacant, amb unes 800 habitatges de diversos edificis, com els Alacant, Helios i Rocafel (construïts en les dècades de 1960 i 1970), i fins ara fora d'ordenació, segons la llei de costes en vigor. A més s'exclou del domini públic marítim-terrestre el port de Santa Pola (Alacant), Ria Punta Úmbria, Caño del Cepo en Isla Cristina i el nucli urbà de Isla Cristina (Huelva), Pedregalejo y El Palo (tots dos a Màlaga) i Oliva, a València, completen la llista que figura en l'annex de l'avantprojecte.

Com va avançar Diari de Girona, en el cas de la ciutat navegable d'Empuriabrava i dels canals de Santa Margarida de Roses, el grup de Convergència i Unió havia registrat el març el Congrés una proposta de reforma de la llei de costes que pretenia que el text reconegués particularitats com les de les dues marines.

Encara que s'han adoptat dues solucions diferents, les dues marines de l'Alt Empordà quedaran protegides. Si Empuriabrava se salva per exclusió directa, en el cas de Santa Margarida de Roses es podran acollir a la dispoció adicional dècima que s'ha introduït. En aquest cas es considera "urbanització maritimo-terrestre els nuclis residencials construïts en terra ferma dotats d'un sistema viari navegable, construït a partir de la inundació artificial de terrenys privats".

La nova norma elevarà fins a 75 anys les concessions d'habitatges en platja, permetrà al Govern de l'Estat ?suspendre acords municipals ?contraris a la normativa, establirà concessions de quatre anys per als xiringuitos i modifica les normes de l'atermenament administratiu.

Precisament, en aquest darrer cas, se soluciona el conflicte dels càmpings de Blanes. En l'actualitat la servitud es situava a 100 metres pels nuclis urbans o espais que puguessin tenir aquesta consideració. Amb la nova legislació ?passarà a ser de 20 metres, amb el que se salva la distància necessària.

Seguretat jurídica

La vicepresidenta primera del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que la nova normativa ha estat redactada "per la seguretat jurídica i la protecció del medi ambient del litoral" que és, segons ha subratllat, la base també del turisme espanyol.

En aquest sentit, va subratllar que la norma, que serà remesa al Consell Assessor de Medi Ambient (CAMA), té dos objectius fonamentals: protegir el litoral i donar seguretat jurídica a propietaris i concessionaris.

En relació amb les concessions, segons explica el Govern, la norma també permetrà la transmissió "mortis causa" i "intervivos" i estableix una pròrroga extraordinària per a les concessions existents per resoldre l'extinció de les previstes a la Llei de 1988, que expiraven en 2018. Per a l'Executiu, aquesta mesura assegura la continuïtat ordenada i selectiva de les ocupacions de domini públic marítim-terrestre i "concilia la conservació del litoral amb el seu ús sostenible".

En aquest sentit, apunta que l'especial situació dels propietaris d'habitatges a la costa que, amb motiu de l'aplicació de la Llei de 1988, van quedar convertits en concessionaris, "ha generat problemes que van més enllà d'allò estrictament jurídic".

"Tot això, a més, ha provocat desconfiança i desconcert no sol a Espanya, sinó també en altres països. De fet, el Parlament Europeu va elaborar un informe sobre la preocupant situació de les costes espanyoles en 2009 (Informe Auken). L'avantprojecte aprovat pel Govern permetrà tallar aquesta situació", va afegir.

Al costat d'això, Sáenz de Santa María va explicar que per als denominats 'xiringuitos', concessions temporals a la zona de la platja, que "estaven en terreny d'inseguretat jurídica", s'estableix un període de durada de quatre anys de concessió i el seu manteniment sempre que es mantinguin les condicions de protecció mediambiental i del litoral amb les quals es va concedir.

Igualment, es va referir a la clàusula "antialgarrobicos"", una disposició legal que permetrà que l'Administració de l'Estat, a través de l'Advocacia de l'Estat, pugui intervenir per parar obres en ple domini públic de platges o servitud contràries a la legislació. "L'advocacia de l'Estat podrà recórrer aquestes concessions i obtenir la seva suspensió per evitar determinats fets consumats", va subratllar.

D'aquesta manera, s'introdueix la suspensió automàtica en via administrativa a instància de l'Administració de l'Estat dels acords adoptats per les entitats locals que afectin a la integritat del domini públic marítim-terrestre o servitud de protecció. Tot seguit, l'Estat haurà d'impugnar aquests acords davant els tribunals del contenciós administratiu en el termini de deu dies.