Els anys de poca neu són la causa principal del forat de 4,2 milions d'euros que ha obligat la Generalitat a assumir la responsabilitat econòmica de l'estació d'esquí Vallter 2000. Amb un gruix de neu insuficient durant el pont de la Puríssima i per les vacances de Nadal, els resultats econòmics d'una temporada rere l'altra han estat negatius. A les males conseqüències dels elements meteorològics s'hi ha afegit la crisi econòmica iniciada el 2008, però, segons ha explicat l'expresident de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, Josep Coma, la base pel bon funcionament econòmic de l'estació és el bon estat de la neu i que el vent i la nuvolositat no impedeixin la pràctica de l'esquí.

A la manca de neu natural s'hi ha d'afegir la poca capacitat de crear neu artificial. La producció de neu com el reg en l'agricultura, dóna estabilitat a l'activitat turística i estabilitza el teixit econòmic dels nuclis de població propers a les estacions. En canvi, en aquest cas, mentre les estacions veïnes suplien la falta de neu natural amb una bona xarxa de neu artificial, Vallter 2000 no podia perquè li faltava una bona bassa amb capacitat per emmagatzemar prou metres cúbics d'aigua procedent de la pluja i del desgel. La bassa serveix per alimentar els canons que, si tot va bé, poden deixar caure durant moltes hores neu artificial sobre les pistes i així suplir la neu de les precipitacions.

Des del 2007, l'estació reclamava l'ampliació de la bassa. Això no obstant, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) exigia uns requisits mediambientals inassumibles per l'estació. Coma ha precisat que una de les condicions per l'ampliació de la bassa era la construcció d'un canal soterrat que representava una despesa milionària. L'autorització de l'ACA depenia per la seva part per de l'antic Departament de Medi Ambient i Habitatge. La idea era que la bassa estigués integrada en el paisatge i que no fés perillar els cursos d'aigua existents, ni en general el sistema ecològic de la zona.

La creació de basses d'emmagatzematge i la potenciació de les xarxes de distribució de neu artificial en els darrers anys han estat una constant en les estacions catalanes i d'Andorra. Un exemple en són la construcció d'una bassa amb capacitat per 70.000 metres cúbics d'aigua a Grau Roig (Andorra) i de la construcció d'un llac per a fer neu a Baqueira Beret. La manca de la garantia de la neu artificial va portar l'estació a una situació tan difícil que es va arribar a publicar el seu tancament amb la conseqüent alarma entre els actors econòmics de la Vall de Camprodon.

La delicada situació econòmica ha provocat que la Generalitat s'hagi quedat amb un 60% de les accions de l'estació. L'actual soci majoritari la constructora Salvador Serra SA (radicada al Pla de l'Estany) es mantindrà a l'empresa amb un paquet de l'entorn del 30%. Entre els socis minoritaris hi haurà els ajuntaments de Setcases, Llanars, Molló i la Mancomunitat de la Vall de Camprodon.

L'Ajuntament de Setcases, en tant que propietari dels terrenys, participarà en l'equivalent als 30.000 euros que l'estació li deu en concepte del cànon anual de la concessió i de la taxa de deixalles. La idea és que hi hagi una ampliació de capital que possibiliti l'entrada a l'accionarat a ajuntamens de la Vall de Camprodon, Vilallonga de Ter i Sant Pau de Segúries. L'entrada de nous accionistes es farà a partir de la reducció a zero del capital, que serà possible gràcies a l'adquisició del 60% de les accions per part de Ferrocarrils de la Generalitat.