El maig de l'any 1427 es va produir un fort terratrèmol al voltant d'Amer que va provocar la falla que encara hi ha al municipi. Gairebé sis-cents anys més tard, un estudi fet per la Universitat Autònoma de Barcelona certifica que en aquests moments es desprenen gasos, de manera constant, a través de les diferents fractures. Fet que significa que, actualment, tota la zona d'Amer encara es manté com un territori actiu de moviments sísmics. En aquest sentit, el responsable de l'estudi, Mario Zarroca, assenyala que "cinc-cents anys, dins l'àmbit geològic, és poc". Per tant, "es pot repetir" un terratrèmol a Amer, ja que els dos gasos que es desprenen en aquests moments, el diòxid de carboni i el radó, "sorgeixen de sota terra, i a milers de metres de profunditat" explica Zarroca.

Tot i que determinar una data de repetició d'un terratrèmol a la zona d'Amer no és senzill. Perquè, segons Mario Zarroca, "no sabem quina periodicitat tenen els grans terratrèmols que no són seguits i, per tant, es poden repetir cada 500 o 1.000 anys". Per Zarroca, els sismes "de baixa intensitat", que es produeixen durant l'any a Amer, "poden donar indicacions, per intentar comprovar el tipus de tendència". Zarroca diu que mitjançant la metodologia emprada en aquest informe de la UAB, "es pot notificar qualsevol canvi sobtat", que són indicis que s'acostumen a produir "abans d'un sisme".

L'estudi, que es va començar a elaborar l'any 2010, alerta que a través de les fractures de la falla d'Amer es produeixen despreniments de gasos. Els investigadors només van analitzar l'emanació de tres gasos: el diòxid de carboni, el radó i el toró. Després de fer les anàlisis necessàries, van poder comprovar que, bàsicament, hi ha despreniments constants de diòxid de carboni (CO2) i de radó. A més, l'informe conclou que "a les zones on surten més gasos, és on hi ha més trencaments i esquerdes".

Mario Zarroca destaca que l'emanació de diòxid de carboni i de radó "prové de les fractures" i per tant, de l'efecte dels terratrèmols de centenars d'anys enrere. Sobre el despreniment constant de gasos, Zarroca informa que no és perillós perquè "sorgeixen" en el conjunt d'una "zona boscosa". Només hi hauria situació de perill, en el cas que no hi hagués una lliure circulació de gasos o estiguessin retinguts en un espai concret, "com per exemple en una segona residència que estigués molt de temps sense ventilar-se".

Zarroca explica que a través de cròniques històriques, l'equip d'investigadors de Geologia de la UAB ha descobert que al llarg del segle XV, època en la qual Amer va ser epicentre de forts terratrèmols, es van produir morts per inhalació de gasos. Perquè llavors, segons es relata a les cròniques històriques, "hi havia despreniment de fumeres de colors, i la gent que es va apropar a aquestes emanacions de gasos va acabar morint".

Nivells similars a Itàlia

Mario Zarroca explica que el cas de despreniment de dos gasos a Amer "és bastant curiós i particular". El motiu és que, comparat amb altres resultats d'estudis a diferents poblacions, "no s'acostumen a produir nivells elevats d'emanació de gasos com els que hi ha ara al voltant de la falla d'Amer". El mateix equip d'investigadors de la UAB ha practicat estudis similars a altres territoris de l'Estat espanyol, com a Llorca (Múrcia) on hi va haver un terratrèmol fa just un any. Però en cap cas, els registres de despreniment de gasos es van aproximar als alts nivells que hi ha prop de la falla d'Amer. Zarroca assenyala que fent un símil de dades amb regions internacionals, s'estableix que els nivells d'emanació dels gasos d'Amer són similars als de determinades regions d'Itàlia, on últimament hi ha hagut terratrèmols.