Si l'exalcalde d'Aiguaviva, Ramon Martínez, no torna els 47.000 euros que hauria malversat entre els anys 1999 i 2002 serà impossible que pugui evitar el seu ingrés a presó amb una sentència condemnatòria ja que s'enfronta a un delicte de malversació de fons castigat amb penes d'entre tres i sis anys de reclusió. El judici s'hauria de celebrar amb la fórmula del tribunal popular.

A dia d'avui no ha retornat els diners i per tant no existeix cap atenuament de la responsabilitat criminal que li pugui servir per eludir la presó però l'exalcalde -que va governar sota les sigles de CiU- pretén que el consistori li faci un quitament dels 47.000 euros. Una mesura que no admet negociació per part de l'Ajuntament, representat pel lletrat Manel Mir qui, a més, troba inapropiat que un "organisme públic" hagi d'avenir-se a acceptar una rebaixa dels diners que ha de retornar un alcalde que ha malversat cabals públics.

La posició de l'Ajuntament és ferma i inamovible. No acceptarà cap acord que signifiqui renunciar a una part dels diners que s'haurien malversat i així ho subscriu l'actual alcalde, Joaquim Mateu (PIA), en sentenciar que "els diners s'han de tornar, una rebaixa no l'admetem". Val a dir que, a banda de la quantitat que l'exalcalde s'hauria emborsat ordenant xecs al seu favor sense justificar per cobrar el treball que feia durant els caps de setmana per recaptar tributs municipals, també hauria de fer front al pagament d'uns 15.000 euros més en concepte d'interessos.

De fet, el rescabalament dels diners dels quals va apropiar-se li comportaria un atenuant per reparació el dany i el fiscal Enrique Barata ho hauria de contemplar en el seu escrit de qualificació, cosa que podria suposar una rebaixa de la pena en un grau i es proposaria una condemna inferior a dos anys de presó, que no hauria de complir en mancar d'antecedentss penals.

L'exalcalde ja va ser condemnat pel Tribunal de Cuentas precisament per aquest afer però la sanció a la qual va d'haver de fer front resultava molt menor a l'import total de la malversació detectada per l'auditoria del comptes municipals. El motiu és que havien prescrit gran part de les infraccions perquè feia més de cinc anys que les havia comès.

Tanmateix, el fiscal Enrique Barata va querellar-se immediatament contra l'edil i va remetre tota la documentació de que disposava al Jutjat d'Instrucció per tal d'evitar la prescripció de la malversació. En tractar-se d'un procediment penal l'extinció d'aquest tipus de delicte es produeix passats deu anys.