El Tribunal Suprem ha ratificat la condemna a 17 anys de presó per al cambrer que va assassinar una turista italiana a Lloret de Mar a què l'havia condemnat l'Audiència Provincial de Girona. El Suprem ha desestimat el recurs presentat per l'assassí confés, Santiago V.S., i ha estimat parcialment el presentat pels pares de la víctima, per la qual cosa la indemnització de 30.000 euros s'ampliarà a cadascú dels tres germans de la turista morta.
Els fets es remunten al juny del 2008, quan Federica Squarise va aparèixer morta en un parc de Lloret de Mar després de passar una nit de festa. El jutge considera provat que Santiago V.S. la va matar ofegant-la però no que la violés.
Primer l'Audiència de Girona
L'Audiència de Girona va dictar sentència el novembre del 2011 a través de la qual va considerar provat que en la matinada del 30 de juny, Federica S., de 23 anys i italiana, va sortir de festa amb una amiga per Lloret, on es trobava de vacances. Al local Beach Friends va coincidir amb un grup de gent que celebrava un aniversari i entre ells estava l'acusat Santiago V.S., que era cambrer d'aquest local. Durant la nit, la turista i el cambrer van establir certa relació.
La noia va consumir una gran quantitat de begudes alcohòliques que va fer que les seves facultats cognitives es veiessin alterades. Cap a tres quarts de 4 de la matinada va decidir marxar del local i l'acusat la va seguir poc després, acompanyant-la a caminar perquè la noia li va dir que es trobava malament després d'haver begut alcohol. Van anar junts a un parc i es van estirar en una zona boscosa. La sentència considera que "no ha quedat suficientment provat que el processat, quan es va col·locar damunt d'ella, la penetrés vaginalment, o com a mínim ho intentés".
La família de la víctima va interposar recurs contra aquesta sentència en considerar que sí que hi va haver violació, però el TS entén que aquest fet ja es va tractar durant el judici i no hi ha cap circumstància per tornar a obrir el debat.
L'acusat va preguntar a la víctima si el denunciaria i, segons la seva versió, aquesta li va contestar que sí. Per això, la defensa assegura que l'acusat va actuar com ho va fer, ofegant a la víctima amb una peça de roba de les que tenien a prop, empès per la por que sentia pel que li pogués passar, més encara tenint en compte que estava en situació irregular a l'Estat. La defensa va presentar recurs contra la sentència perquè no s'havia tingut en compte aquest atenuant. El TS ha desestimat aquesta part del recurs perquè no ha quedat provat que la noia li digués que el denunciaria i, també, perquè si ho hagués fet això no l'excloïa d'actuar conforme al dret i l'única alternativa no era assassinar-la.
D'altra banda, la família també havia presentat recurs per demanar que la indemnització de 30.000 euros dictada per l'Audiència de Girona per als pares de la víctima fos extensible als tres germans de la víctima, amb qui residien. El Suprem estima aquest extrem i dicta sentència per tal que també s'indemnitzi amb la mateixa quantitat els germans.
