Les assignacions de l´IRPF a l´Església decreixen 285.000 e en 4 anys a Girona

GIRONA | JOAQUIM BOHIGAS I MOLLERA "Les assignacions procedents de les declaracions de la renda a l'àmbit territorial de la diòcesi de Girona han disminuït en 285.000 euros els darrers quatre anys". Són dades facilitades per l'ecònom diocesà, Robert Xifre, publicades per la capçalera diocesana El Senyal i que verifiquen que les conseqüències de la crisi econòmica també afecten l'Església catòlica gironina. La institució gironina atribueix aquesta disminució a dos fets: la baixada d'ingressos -una "tendència" que també es dóna en el conjunt de les diòcesis espanyoles- i una "certa manca d'informació al contribuent". El Bisbat anima, durant les campanyes anuals, que els gironins marquin, alhora, la casella adreçada a finalitats socials.
L'actual model de finançament, que va començar a aplicar-se el 2007, determina que l'Església només rebi el 0,7% de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) fruit de l'assignació voluntària dels contribuents. Per tant, res procedent dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). En aquest sentit, el Bisbat ha repetit públicament la idea que "les aportacions procedents de la Declaració de la Renda representen el 25% del pressupost global de l'Església" i que "la resta procedeix de les aportacions directes dels fidels". A fi d'una millor argumentació, la publicació diocesana revela que els rendiments patrimonials representen menys del 5% dels ingressos. A més, deixa clar que les ajudes que l'Església rep dels organismes públics està destinades a atencions socials i projectes culturals, com ara la restauració de patrimoni.
Explicat com es finança l'Església catòlica a l'Estat espanyol, és explícit que el contribuent té un paper rellevant, marcant o no la ?creueta en la declaració de la renda. I aquí rau com les campanyes de sensibilització, que prenen força a principis de juny, són planificades. El Bisbat raona, en primer lloc, que les declaracions de renda (de la campanya del 2010) amb assignació a favor de l'Església van ser 7.454.823 (conjunt estatal), cosa que significa un augment de gairebé un milió. Si el 23,8% d'aquestes van ser conjuntes, 9,2 milions de persones van destinar el 0,7% a l'Església. Però la quantitat recollida va baixar, respecte al 2009, en 1.162.820 euros. La raó és que els contribuents van tenir ?menys ingressos i, per tant, té menys a declarar. Tot apunta que això ha passat a Girona.
En referència a la "certa manca d'informació", la publicació diocesana comenta que "declaracions elaborades per Hisenda i que el contribuent troba conformes ja no es modifiquen en cap sentit, malgrat que s'hi pot incloure la creueta sense necessitat d'haver d'anar personalment a les Delegacions". Remarca que les creuetes també es poden marcar en les declaracions amb dret a devolució: "S'observa que en moltes d'aquestes no hi ha cap senyal a les creuetes", expressa. I incideix que "marcar la creueta no implica en cap moment haver de pagar més en cap dels casos".