El claustre d'estil romànic de la finca Mas del Vent de Palamós és una construcció historicista, una còpia realitzada probablement a Castella i Lleó en el primer terç del segle XX, encara que té elements "poc rellevants" dels segles XII i XIII, segons l'arqueòleg de la Conselleria de Cultura que ha liderat l'estudi d'aquesta estructura, Eduard Riu. Així, s'esvaeixen els dubtes aixecats sobre aquesta obra ja que és la conclusió a la qual han arribat els tècnics de la Generalitat i que van exposar ahir arran de l'estudi que han fet d'aquest claustre, redescobert pel professor d'Història de l'Art Medieval de la Universitat de Girona, Gerardo Boto. Els tècnics de la Generalitat van visitar les dues galeries que hi ha al Mas del Vent el passat 7 de juny. L'endemà, la propietat va obrir les portes als mitjans de comunicació, i Boto, entre d'altres especialistes en art romànic, hi van accedir. A primer cop d'ull, alguns d'aquests especialistes apuntaven que es tractava d'una obra original però, a mesura que va passar el dia, van matisar que l'originalitat romànica era en certs elements, no en tota l'obra.
Arran de l'estudi tècnic de la Generalitat, es determina que no es tracta d'un claustre romànic desmuntat i tornat a muntar, sinó d'una construcció pensada per decorar, la primera procedència de la qual coneguda és una finca de Ciudad Lineal (Madrid) perta?nyent a l'antiquari Ignacio Martínez Martínez, que quan la va vendre ja va advertir als seus nous propietaris que no totes les peces eren autèntiques. En aquest sentit, i arran de tot l'enrenou mediàtic que va motivar la transcendència pública de la troballa del claustre, la propietat va manifestar en un comunicat previ a la jornada de portes obertes que sempre havia dubtat de la seva autenticitat.
Acompanyat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell, Riu va revelar un a un tots els indicis que indicaven que el claustre difícilment podia ser original, començant per la seva excessiva perfecció: és un quadrilàter perfecte amb arcs totalment regulars i amb un únic tractament estètic, una cosa molt estranya en aquest tipus de construccions, on normalment conviuen elements diferents de diverses èpoques. "És el claustre romànic més espectacular de tots els claustres romànics que hi ha a la Península. Si fóra romànic, clar", va dir Riu, que va remarcar que el claustre no només copia els capitells de Santo Domingo de Silos (Burgos), sinó que a més, reinterpreta les figures que hi ha incompletes, cosa que també delata la seva falsedat, perquè en inventar es poden cometre errors, va remarcar l'arqueòleg. A més, va reconèixer que si bé l'aparença és "efectista", la qualitat dista molt de la de Santo Domingo de Silos, i de la de l'altre claustre que ha servit de referència, el de San Juan de la Peña (Osca).
Originalitat constructiva
Un altre dels indicis que el claustre no és original pels tècnics de la Generalitat és l'absència de citacions en l'abundant historiografia sobre el romànic espanyol, i el fet que autoritats mundials en la matèria, com Manuel Gómez Moreno, ja l'haguessin vist sense prestar-li més atenció.
No obstant això, l'aparició de líquens que només es donen després de molts anys d'exposició a la intempèrie i la degradació d'alguns àbacs -una part dels capitells de les columnes- fa pensar que el claustre també inclou alguns elements originals, del segle XII o dels primers anys del segle XIII, encara que més de la part constructiva que escultòrica. En tot cas, encara s'ha de determinar el nombre de peces originals romàniques. En aquest sentit, l'informe aclareix que el descobriment d'aquests elements fa necessària "més investigació".
Malgrat que la gran part del claustre no té ni tan sols cent anys, els experts demanen en el seu informe que l'Ajuntament de Palamós el declari Bé d'Interès Local i que entri en l'inventari del patrimoni català i és que, com va recordar Mascarell, no per ser historicista s'ha de menysprear.
Aquesta declaració obligaria a la conservació del claustre, però no a fer-ho accessible al públic, una opció que quedarà únicament en mans dels actuals propietaris.
Ahir, Diari de Girona va intentar posar-se en contacte amb el professor Boto. No obstant això, el passat dilluns aquest diari recollia declaracions de l'expert lleonès que mostrava el seu convenciment que el claustre és "parcialment autèntic". La seva argumentació es basa en les marques de palanquejament que es perceben en els sòcols, en la iconografia de dos capitells dels quals no es coneixien fotografies als anys trenta del segle passat per poder reproduir-los i en la inviabilitat comercial de crear un claustre del no-res. "El meu drama és que no sé trobar el monestir del qual procedeix el claustre", lamentava aleshores el professor de la Universitat de Girona.
Sí que es va pronunciar la UdG. Malgrat que l'informe apunta que els elements originaris del romànic són "poc rellevants", fonts del centre universitari van destacar l'efecte positiu que ha suposat la seva sortida a la llum pública per la reacció que ha comportat. La UdG també va voler destacar que el patrimoni s'ha de donar a conèixer i que la missió del centre universitari és buscar la veritat a partir del coneixement empíric. En aquest sentit, les fonts van precisar que si hi ha peces del segle XII, s'ha de detallar quines són. Les fonts van concloure que si finalment s'aplica alguna protecció el claustre, serà igualment un element positiu.
Sobre aquesta protecció que reclamen tant els experts com la UdG, la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palamós, Gràcia Artigas, va manifestar que han d'estudiar l'informe "amb detall", cosa que faran en la pròxima reunió ordinària de la comissió tècnica de patrimoni. Artigas va descartar tractar el tema per la via d'urgència perquè entén que el monument està "molt ben conservat" i no corre cap perill. "Fa cinquanta anys que està col·locat i en molt bones condicions", va assenyala la regidora.
