La crispació i els enfrontaments dialèctics permanents comencen a ser la tònica general dels plens municipals de Roses. L'alcalde, Carles Pàramo, estableix un estricte ordre d'intervencions i el temps d'aquestes, alhora que dóna sovint lliçons als regidors als que exigeix rigor i demostrar qualsevol de les afirmacions. El to de l'oposició als retrets del govern sembla anar pujant a cada nova sessió fent acusacions i crítiques.
Deu minuts és el temps que tenen cada un dels grups de l'oposició (PSC i Gent del Poble-AM) per formular preguntes o precs, segons estableix el Reglament Orgànic Municipal. En el cas del PSC els toca a un minut i mig per regidor si volen intervenir tots, com fan als plens. La mesura permet no allargar les intervencions i al seu torn, el ple. I si no tenen prou temps: "Casamitjana, prova-ho un dia a casa, en 10 minuts en pots fer moltes, en caben setze", de preguntes. Això li responia l'alcalde a una petició de la regidora del PSC Magda Casamitjana d'intervenir després de les explicacions de feines fetes o temes d'actualitat en començar el ple -en el darrer, per exemple i entre altres, sobre les parades contra els top manta- i en les que a vegades es fan referència a actuacions d'anteriors governs.
Per l'alcalde, es pot respondre a precs i preguntes i els deu minuts són suficients, això sí, "si no es perd el temps i en comptes de discursos es fan preguntes". Si és així, fins i tot està disposat a deixar 11 minuts. Tot just això exposat es permetia a Casamitjana parlar, però el contingut del dicurs no va agradar i se la va interrompre: "per dir aquestes coses no tens la paraula". La regidora insistia i el president del ple li va demanar, "sisplau, vols callar?". Aquests intervencions polítiques es donaven tot just començar la sessió plenària però l'enfrontament es va repetir en més d'una ocasió i pujant de to als precs i preguntes. Alguns, com els enfrontaments entre Carles Ferrer (PSC) i l'alcalde, són habituals, altres en canvi, com amb GdP-AM, ho són menys. El llenguatge dur de Ferrer i les insinuacions, per exemple, "d'afavorir una economia submergida" -en el tema del parc d'atraccions- no agrada al govern. Pàramo insisteix que si es vol acusar s'ha de demostrar. Però les rèpliques acaben amb frases com "vostè està obsessionat" i Casamitjana demanant "una mica d'ordre, nosaltres encara no hem arribat a aquest nivell" . Lalcalde va demanar que demostrin o s'abstingui de parlar perquè "no vull crispar el ple però posar l'altra galta, tampoc".
Els intercanvis dialèctics portats a l'extrem entre altres membres del govern i els regidors de l'oposició són menys habituals. La relació entre GdP-AM i el govern tampoc ha estat fins al moment especialment tensa. Ara bé, al darrer ple el to dels dos regidors en relació a alguns temes també va ser més dur, tot i que tranquil. El resultat va ser que es va recriminar i es va intentar impedir a Francesc Giner que llegís el comunicat que la Policia protestant al mateix ple perquè se'ls faran fer més hores el que marca la llei. En fan 37,5 i en faran 40 a la setmana.
La protesta de la policia
El Govern aclareix que tenen un complement per fer-ne 2,5 més que la resta de funcionaris. Per tant, si els altres ara en faran 37,5 i abans 35, ells n'han de fer 40, un fet que permetria la llei. Pàramo i el regidor de Seguretat, Àngel Tarrero (PP), li va demanar rigor en l'exposició, que no es cregui tot el que diuen, i el van posar entre les cordes perquè no s'havia llegit la llei. Giner va admetre-ho però també va considerar que tenia dret a llegir el comunicat. Per Pàramo, en canvi, no es podia llegir i el que feien els policies al carrer protestant "tonteries". El resultat d'aplicar l'odre als plens és que en poques hores hores es donava per acabada una sessió on quedava clar qui governa i les tensions amb l'oposició.
