i una setmana. Aquesta ha estat la durada del mercat d'artesania que aquest estiu s'ha posat en marxa al passeig marítim de Santa Margarida. Feia mesos que s'anunciava i es preparava i, a l'hora de la veritat, ha fet aigües per tot arreu. Ni ha permés lluitar contra el top manta, ni ha generat moviment comercial, ha evidenciat problemes de coordinació, ha deixat sospites sobre la seva gestió i ha aconseguit emprenyar els comerciants del poble, sobretot, els de la marina residencial. Sense cap mena de dubte, es mereix un majúscul #etfelicitofill.
Que el mercat d'artesania fos una bona iniciativa per lluitar contra el top manta era discutible però tampoc es pot criticar perquè no ha perdurat prou per veure si arribaven els resultats. Aquest aspecte seria l'únic que no es pot denunciar perquè ha faltat temps i, fins ara, la lluita contra els venedors il·legals que ha dut a terme el consistori rosinc és notable. A partir d'aquí... nyap rere nyap.
En primer lloc, el calendari. Com es pot començar un mercat d'aquest tipus la darrera setmana de juliol? La justificació, com sempre, la típica cantarella de la lentitud de l'administració pública. No em val. Fa mesos que s'hi estava treballant i quan hi ha pressa per aprovar quelcom ja troben com fer-ho.
I la gestió? Gairebé no ha deixat ningú content. L'empresa que ha dut a terme aquesta feina, l'Associació de Fires Temàtiques de Roses, no ha actuat amb transparència i això, ja se sap, dispara la rumorologia. Que si les llicències s'han atorgat a dit, que si no s'ha tingut en compte els comerciants locals que s'hi volien instal·lar, que els productes escollits feien la competència als establiments rosincs... Si a alguns d'aquests fets contrastables hi afegim els rumors que es puguin confirmar, caldrà demanar responsabilitats molt més seriosament als impulsors i gestors del mercat.
En definitiva, tard i malament. Es podria haver gestionat pitjor?
