ls anys 1980 es va popularitzar un moviment anomenat «NIMBY», sigles de la paraula anglosaxona «Not In My Back Yard», que traduït significa «No al pati de darrere de casa» i fa referència a l'oposició que mostren els habitants d'un poble respecte a infraestructures com poden ser, per exemple, una línia d'alta tensió, una antena de telefonia mòbil, presons, depuradores o parcs eòlics.
A Girona, un dels casos que més polèmica ha aixecat és la MAT, la línia Molt Alta Tensió. Les administracions €catalana, estatal i europea€ defensen la interconnexió elèctrica amb França per a la millora que suposarà. D´una banda, dotarà de més seguretat una demarcació molt fràgil des del punt de vista d´infraestructura elèctrica, i de l´altra contribuirà a garantir l'alimentació elèctrica del Tren d'Alta Velocitat.
Des del febrer de 2005 existeix la Plataforma No a la Molt Alta Tensió (No a la MAT), que lluita perquè aquesta autopista elèctrica no s'instal·li en el territori. Actualment, les obres estan en marxa i, el tram Santmenat-Vilana ja funciona. La resta, o està aturat o en obres. El portaveu de la plataforma, Joan Martí, considera que tot i que el 14 d'agost hauria de funcionar, dubta que ho faci.
Quan es parla de si la MAT és un fenomen NIMBY, Martí ho nega rotundament, explicant que «hi ha hagut pobles que no els afectava i les associacions ens han recolzat». Martí també explica que ell no creu en la cultura del no. «Volem la cultura del sí però ben planificada».
Sembla que últimament no se sent gaire a parlar de la plataforma No a la MAT però el seu portaveu assegura que «nosaltres no estem hivernant ni desapareguts. Als ajuntaments no els interessa que s'activi, per això volen apaivagar el moviment». A més, també considera que la crisi econòmica ha desplaçat l'interès de la gent per la MAT a problemes més quotidians que afecten el dia a dia.
Antenes de telefonia
Últimament ha aparegut un nou cas NIMBY a Girona. Es tracta del rebuig que ha generat la possible col·locació d'una estació d´antena de telefonia mòbil de l'empresa Xfera Moviles SA (Yoigo) a l'edifici 141 del carrer de la Rutlla. La decisió forma part del pla que ha d'aprovar l'Ajuntament de Girona sobre la recol·locació de les antenes a la ciutat i que no estarà enllestit fins a finals de l'estiu.
Pels veïns suposa que l´antena tindrà una potència quatre vegades superior a la ja existent.
Actualment hi ha una vuitantena d'antenes de telefonia mòbil repartides en diferents punts de la ciutat. Cada una d'aquestes emet unes radiacions que recull un mesurador per comprovar-ne la freqüència electromagnètica. A la ciutat de Girona hi ha tres d'aquests mesuradors o estacions: a la Devesa, al Mercat del Lleó i al CEIP Marta Mora. Ara es vol col·locar el quart en el carrer de la Rutlla, 141.
Pel que fa a la província, hi ha unes quaranta estacions que mesuren les emissions electromagnètiques de les antenes de telefonia mòbil. Totes elles estan distribuïdes al llarg de la costa brava, al voltant de Girona ciutat i també a Figueres, Ripoll, Olot, Camprodon i La Cerdanya.
Davant la possible instal·lació d´una nova estació de telefonia a Girona que, segons els veïns, atemptarà contra la seva salut, han decidit actuar i començar una recollida de firmes que esperen serveixi per aturar la construcció de l'antena. De moment en tenen recollides 911 en paper i 307 més a través d´una plataforma web que han creat, firmades sobretot per comerços, particulars i pel president de l´associació de veïns eixample sud, entre d´altres. Totes elles ja s´han presentat en forma d´al·legació a l´Ajuntament, a l´espera de la resolució. Ara bé, per en Jaume, un veí de l'edifici, «més que les firmes donaria importància a la gent que es mogui, cartes al diari, etc.»
Aquest no és el primer cop que es vol posar una estació de telefonia mòbil en aquest edifici. El 2006 i el 2009 també es va intentar, però la pressió veïnal va aconseguir evitar-ho. En aquests moments, un dels motius principals de queixa és que no se'ls va avisar de la col·locació de l´estació de telefonia mòbil.
En Jaume es mostra molt decebut i explica que «vaig parlar amb un responsable de medi ambient i em va dir que no calia informar als veïns perquè tampoc hi podien fer res, que ja hi ha una normativa i unes lleis que ho regulen, aprovades pel Parlament, fet que els dóna legitimitat a l´haver-los votat».
La notícia la van conèixer a principis de juliol, quan Diari de Girona en va informar. Aleshores es van trobar que només tenien una setmana per presentar al·legacions, fet que els va indignar molt. A més, en haver coincidit en temporada d´estiu provoca que un dels pilars que podia fer més pressió en contra €l'AMPA de l'escola situada a prop d´on ha d´anar la nova estació de telefonia € està de vacances i no pot actuar com havia fet en les altres dues ocasions.
A més, tant en Jaume com l'Eva, una altra veïna, estan molt confosos respecte la llei, ja que, segons denuncien, aquesta és ambigua i no expressa clarament quines instal·lacions de telefonia mòbil estan permeses i quines no. Segons ells, «vas a mirar aquestes lleis i resulta que són totalment ambigües». La normativa es limita a fer recomanacions com ara que «seria bo que en un radi de 100 metres no hi hagués escoles. En cas que hi fos s´hauria d´intentar minimitzar les emissions», expliquen.
«A Europa són una mica conscients que això pot fer mal i llavors van amb més compte. En aquest país no. Vas a parlar amb els responsables de medi ambient de l´ajuntament i et diuen que et fa més mal el mòbil a tocar de l'orella que aquesta antena. Tenen molt per suposat que l'antena no fa mal», diu en Jaume.
Els parcs eòlics també poden fer pensar en el fenomen NIMBY, però els membres de Salvem l'Empordà no ho consideren així.
Segons Bàrbara Schmitt, «considerem que les nostres reivindicacions es basen sempre en la conservació i protecció dels espais naturals, del paisatge i de la qualitat de vida. En el cas dels parcs eòlics, a més, estem a favor d'un canvi de model energètic en general».
Aquesta organització té una sèrie de criteris a seguir perquè no es destrueixi el paisatge. Alguns d'aquests -que es troben redactats en el Document de posicionament sobre la implantació d'energies renovables a l'Alt Empordà (2011)- són que «la ubicació de centrals eòliques és inadmissible en espais protegits, així com en espais d'interès natural i paisatgístic, que tot i que no es trobin sota cap figura del protecció, presentin valors patrimonials o de singularitat territorial», «prioritzar les zones amb accessos existents i de fàcil evacuació d'energia», «la ubicació de centrals eòliques ha de ser coherent amb el mapa de risc d'incendis i s'ha de preveure el no-entorpiment de les tasques d'extinció d'incendis forestals», «evitar corredors d'aus migratòries», «prioritzar els emplaçaments de generació energètica propers als punts de consum» i fer els parcs eòlics «compatibles amb el paisatge».
Els neorurals
Recentment, un altre col·lectiu que també s'ha queixat del seu entorn són alguns dels anomenats neorurals, gent de Barcelona-normalment- que decideix anar a viure al camp però que quan hi arriben es comencen a queixar de la pudor a purins, que el gall canta massa aviat i els desperta, entre d'altres.
Xavier Frigola, coordinador territorial d'Unió de Pagesos a Girona explica que el que els porta més problemes és el tema dels purins però considera que «complint el que diu la normativa no hi ha d'haver cap problema». Pel que fa referència al gall i a les campanades, que potser és el que més ressó ha tingut, Frigola creu que són elements del poble on vas a viure i que t'hi has d'adaptar, igual que quan una persona de camp va a la ciutat i només veu pol·lució i sent soroll de cotxes i clàxons.
Són algunes visions del fenomen Nimby. Tot i no considerar-se´n membres, totes tenen un punt en comú: no volen aquests elements «al pati de darrere casa», o el que seria el mateix, en el seu poble o ciutat.
