Des que l'incendi de l'Empordà hi passés per sobre, la barraca on viu Josefa Díaz de Güereño, de 78 anys, més coneguda pels veïns de Pont de Molins com «la senyora Pepa», està impregnada d'una forta olor a cendra. Cobertes de lona, mobles vells, muntanyes de menjar de gos i poca higiene són la tònica general d´una barraca envoltada d´un bosc negre, devastat pel foc que fa uns dies la va rodejar i obligar a fugir amb dos dels seus gossos més petits en braços.
L'Ajuntament del poble ja li ha comunicat que ha d'abandonar la casa on viu des de fa catorze anys €en companyia d'una dotzena d'animals, entre gossos, gats i ocells€ ja que la considera en ruïnes. Tampoc li permeten viure en una roulotte, discreta però digna, que un veí de la zona li va regalar dijous passat.
La volen traslladar a un pis de Figueres pel qual hauria de pagar 200 euros mensuals i, tenint en compte que la seva pensió és de tan sols 400, ella assegura que no podria fer front a les despeses de llum, aigua, gas i alimentació. «Si em porten a un pis és com si em tanquessin en una presó, només pensar en obrir una finestra i trobar-me un altre pis ja m´ofega», es lamenta Pepa, que no vol abandonar els seus animals argumentant que «els sacrificarien en poc temps, ja que ningú els podria adoptar».
L´alcalde de Pont de Molins, Josep Fuentes, afirma que hi ha un decret municipal per tal que la senyora Pepa abandoni el Mas d´en Ferro que és com els veïns denominen la casa. «Tot plegat és il·legal, no només la casa, sinó que en aquella zona no s´hi pot instal·lar una roulotte». Creu que el trasllat al pis de Figueres és la millor solució i defensa que, «des de l´Ajuntament, no podem posar més fàcil les coses a la senyora Pepa», ja que li han ofert viure el primer any al pis sense pagar el lloguer corresponent.
Pepa no contempla aquesta opció. «Em volen treure per les bones o per les dolentes, com si fos una presidiària, i jo no he fet res», denuncia la senyora que, tot i que confessa que casa seva és poc més que un cau de ruïnes i sutge, recalca que no l'abandonarà si no li asseguren una llar on pugui conviure amb uns animals que, després de la mort del seu marit fa un any, «són els que li donen la vida».
En referència a aquest punt, Josep Fuentes recorda que el primer pas per tenir animals és que aquests estiguin en bones condicions. «La casa i l´espai no reuneixen els requisits legals ni d´higiene necessaris per viure-hi. Les condicions no són les adequades, no tan sols per als animals, sinó per la pròpia dona, i així ho confirmen els informes desfavorables dels serveis socials comarcals».
Pepa no vol abandonar durant un període de temps llarg la barraca ja que té por que, de fer-ho, la desallotgin definitivament. Tot i això, reconeix que pateix dolor al genoll de la cama dreta a causa de l´artrosi, a més de problemes al maluc que li dificulten la mobilitat. «Què faria jo amb crosses i qui cuidaria dels meus animals?», es pregunta Pepa.
El cas, als jutjats
El cas ja s'està tramitant als jutjats de Girona però, fins d'aquí uns dos mesos no es durà a terme el judici que posi punt i final al conflicte entre Pepa i l'Ajuntament de Pont de Molins, temps suficient perquè aquestes dues parts assoleixin un acord.
