Els ajuntaments del Ripollès han aprovat mocions plenàries per evitar l'augment de la cessió d'aigua del Ter envers la conca del Llobregat. És a dir, volen que no pugin la quantitat de l'aigua del Ter que s'emporten pel consum de Barcelona. El darrer consistori en aprovar la demanda ha estat el de Ripoll i abans s'hi van afegir els de Sant Joan de les Abadesses i Setcases. Les mocions ha estat impulsades pel Consorci Alba-Ter. L'objectiu de l'entitat és evitar que una privatització de l'empresa Aigües Ter-Llobregat comporti un augment de l'aigua del Ter que es traspassa al Llobregat.

Aigües Ter-Llobregat és una empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat. Va ser creada l'any 1990 per tal d'abastir d'aigua gran part de la població de les comarques barcelonines. El problema està en el fet que en els darrers anys ha acumulat un important dèficit. Les pèrdues obliguen el Govern de la Generalitat a prendre mesures per revertir la situació. Les mocions demanen que la Generalitat tingui en compte el Consorci en el procés que regirà la contractació administrativa de l'abastament d'aigua al Llobregat. També volen que les solucions de futur no suposin una reducció del cabal del Ter.

El Consorci Alba-Ter tem que la situació econòmica obligui la Generalitat a privatitzar en part o en la seva totalitat Aigües Ter-Llobregat. Té por que les idees de rendibilitat passin per augmentar la captació del Ter. L'any 2009 van traspassar 158,5 hectòmetres cúbics. És a dir, van treure 158,5 camps del Barça, plens d'aigua fins a la tercera graderia en un any.

El Consorci apunta que no està en contra del subministrament d'aigua a Barcelona. Assenyala que la raó de la recerca de suport del territori està basada en la cerca de solucions que no estiguin només fonamentades a treure l'aigua del Ter.

L'entitat denuncia l'existència d'un greuge històric de manca de cabal del riu al Ter. El 1959, la creació dels embassaments de Sau i Susqueda va canviar per sempre l'aspecte del que havia estat un dels rius més cabalosos de Catalunya. El gerent del Consorci, Ponç Feliu, ahir, va explicar que ara hi ha parts que es poden passar sense botes d'aigua, com un rierol qualsevol.

També apunten que durant anys l'empresa Aigües Ter-Llobregat ha incomplert el Pla Sectorial de cabals de Manteniment aprovat el 2006 per la Generalitat. En aquest sentit, expliquen que hi ha hagut anys en els quals es van endur el 75% del cabal del Ter.

Indiquen l'existència d'un avantprojecte destinat a la nova gestió de l'empresa, Aigües Ter-Llobregat. En aquest aspecte, apunten que les previsions no inclouen les consideracions reflectides a la Directiva Marc de l'Aigua, el Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya o el Pla Sectorial de Cabals de Manteniment. En les manques de consideració també inclouen els compromisos del Govern de la Generalitat. En aquest darrer sentit, assenyalen en tant que principal promesa compartida l'objectiu de passar d'extreure 190 hectòmetres cúbics anuals durant la dècada del 2000 al 2010 a baixar fins a 115 hectòmetres cúbics el 2015.

Un altre problema és que les previsions futures de gestió de l'empresa continuen amb el Ter com a principal font pel subministrament d'aigua de Barcelona. Els comptes de futur marquen una captació d'un màxim de 166 i un mínim de 120 hectòmetres cúbics anuals. El Consorci assegura que aquestes xifres no garanteixen el cabal necessari del riu en anys secs.

El Consorci també demana una nova Llei del Ter que substitueixi la vigent. Volen una llei més adaptada a les realitats pluviomètriques, ambientals, demogràfiques de l'actualitat.

El Consell de Govern del ?Consorci Alba-Ter està format per 60 ajuntaments i 5 consells comarcals. L'objectiu és treballar per a la conservació del riu Ter i els seus hàbitats, per la revalorització del patrimoni associat a l'aigua, i per al desenvolupament territorial i la dinamització econòmica de les comarques per les quals passa el riu.

En les darreres setmanes els ajuntaments de Molló, Pardines i Campelles al Ripollès s'han donat d'alta al Consorci. D'altres municipis que s'hi han afegit són Serra del Daró al Baix Empordà i Orís a l'Osona. La idea és que des dels municipis es pressioni l'Administració per millorar el Ter.