L'ocupació hotelera front a la crisi, la concepció del turisme tradicional de sol i platja, la pressió de costos com l'IVA o la taxa turística, l'afectació de la reducció de vols de Ryanair o l'imatge que es dóna de la principal seu dels seus hotels, Lloret de Mar. Climent Guitart, director de Guitart Hotels, amb vuit establiments al municipi costaner, considera que no s'està valorant prou el sector del turisme, una indústria que durant 50 anys ha estat pionera a Europa i al món i amb la que afirma que no s'està sent prou solidari. A falta de 15 dies perquè acabi la temporada d'estiu del 2012, Guitart fa un repàs als temes que més preocupen al sector hoteler actualment.

L'ocupació dels hotels del mes d'agost va tal com marcaven les previsions?

No tinc les dades globals, el que puc contestar és el que fa referència als nostres hotels. Nosaltres per l'agost tenim unes previsions similars a les de l'any passat. Els primers dies del mes segurament han estat una mica més baixos però els últims són més forts, així que al final, segons les previsions, hem de tenir dades molt similars.

L'agost ha d'ajudar a compensar un mal juliol a nivell global en el sector hoteler gironí?

L'agost sempre és millor que el juliol. Però per exemple nosaltres el juliol l'hem tingut una mica millor que l'any passat. Sí que m'han comentat que en algunes zones, depenent de la clientela que hi ha, ha estat una mica més baix, però podem dir que estem pràcticament al mateix nivell o una mica superior a l'any passat.

Amb clients del país o de l'estranger?

Ho tenim molt diversificat. El turisme espanyol és el que potser ha baixat una mica, però en canvi hi ha altres mercats com el rus, el dels països de l'est, fins i tot Alemanya, que són països que han pujat una mica. El turisme espanyol sí que està més estancat, més tocat per la crisi en aquest sentit.

L'estiu del 2012 és el fons del pou de la crisi? Hi ha espai per empitjorar els registres? O hi ha perspectives de millora?

Crec que el conjunt dels hotelers estem preocupats pels augments de costos que hi està havent. Per una banda tenim l'IVA que puja, i tenim la taxa turística, que si bé per Barcelona és correcte, per aquí a les zones turístiques s'hauria de plantejar un altre sistema. Ja ho han fet diversos alcaldes i molta gent també ho ha proposat, però de moment no hem aconseguit que s'entengués això, per repartir-ho més, ja que el 90% de la població viu del sector turístic. També tenim uns costos enormes amb la pujada de preus del sector energètic, amb aquestes empreses que són mig monopolis i que van pujant els preus sense parar; i hi ha els impostos municipals, sobretot els IBIs que s'han pujat. Aquí a Lloret ha pujat el 10% però hi ha llocs on ha pujat més.

No s'està respectant prou el sector?

Estem mirant a una indústria que era molt competitiva, que és una líder mundial, perquè Espanya és líder mundial, i Catalunya dins d'Espanya és la número 1, i estem carregant una sèrie de costos com si fos una vaca que la puguéssim exprimir fins al màxim. Això sí que ens preocupa. La capacitat de competir, de buscar mercats o d'innovar no ens preocupa, el que sí que ho fa és que ens lliguin d'aquesta manera amb els costos, cosa que fa que sigui molt difícil sortir d'aquesta situació. Si hem de ser el motor, no matem a la gallina d'ous.

L'augment de costos pot ser la condemna per a molts hotels?

Faran que sigui molt difícil, perquè són costos que et vénen imposats de cop i que són molt importants.

Parlava d'alternatives a la taxa, què s'ha de fer?

El que s'ha proposat, i hi ha un acord no unànim, però sí ampli entre ajuntaments i gremis, és que sigui una taxa que es posi com un increment d'un impost, com ara l'IBI, i que afecti a tot el municipi. És a dir, que no només paguin els hotels, sinó que també paguin els restaurants, els bars, les residències, la gent que té cases aquí que també es beneficia del turisme... Que estigui distribuït a per tot. Això a Barcelona no convindria, perquè el seu sector turístic no és tan important, i no es pot repercutir a tothom. Això no afectaria directament al client, seria un cost molt repartit i que podríem assumir entre tots. L'altre assumpte és que això es destini a la promoció i a les activitats turístiques. Si fós així, tothom estaria disposat a fer aquest esforç. El que tenim por és que els que paguin siguin uns i que els que es beneficiïn siguin uns altres.

La fórmula sol i platja encara és vàlida, o s'ha quedat antiquada?

Sense sol ni platja segurament no tindríem turistes. Però ja fa temps que això està evolucionant en molts aspectes. És cert que al juliol i l'agost, la majoria de gent vol la platja, tothom es vol posar "moreno", vol gaudir-ho; però els altres deu mesos de l'any, la gent no va gaire a la platja. És aquí on s'ha de buscar, i s'han fet moltes coses per complementar aquesta oferta de sol i platja. Es pot parlar de temes com les convencions, ofertes d'activitats complementàries, i aquestes han de ser la base per atreure la gent a venir a aquesta zona fora dels mesos d'estiu.

El turisme ha de ser una de les principals eines per recuperar l'economia del país?

Crec que hauríem d'estar més orgullosos del turisme, de tenir una indústria que funciona des de fa més de 50 anys, amb creixement, i que ha sigut el que ha donat el gran canvi a Espanya, Catalunya i les nostres zones. Els alemanys, amb la seva indústria de l'automòbil, la protegeixen al màxim en tots els aspectes. Aquí hi ha com una mena de falta de solidaritat amb nosaltres mateixos. Si hem sigut els líders mundials, és perquè les coses s'estaven fent bastant bé. El que no podem fer és pensar que si en aquests últims 50 anys hem anat bé i ara començar a pujar impostos i costos, i no desenvolupar nous equipaments d'oferta complementària i el que els nous clients estan demanant.

Creu que els hotels han d'entrar dins les estratègies per potenciar els valors del territori?

Sí, crec que sí perquè precisament Lloret ha estat un dels punts on sempre s'ha mirat que hi haguessin entitats mixtes, tant de promoció com la que s'ha creat ara, el Lloret Convention Bureau. Sabem que si no es fa conjuntament, no funciona, perquè el territori i l'oferta és tot un. Nosaltres som molt partidaris d'aquesta col·laboració, perquè sense fer-ho és impossible tirar endavant.

El turisme de luxe o d'alt nivell pateix menys la crisi?

A la Costa Brava, el turisme de luxe segurament és el gran oblidat. En els últims 15 anys s'han fet uns hotels molt importants aquí, de 5 estrelles, i ara, amb l'associació que acabem de crear, que aglotina els 18 principals hotels i segurament s'ampliarà, veiem que tenim una oferta de luxe molt important. El que passa és que potser no ens n'havíem adonat, i si a això li ajuntem els restaurants que tenen conjuntament 18 estrelles Michelin, els camps de golf i totes les possibilitats de compra en diferents localitats, fa que la Costa Brava tingui un conjunt de luxe molt important. El que hem de fer és promocionar-lo. És una clientela que òbviament també pateix les seves crisis, però en principi s'està aguantant bastant bé.

Aquest turisme de luxe té més possibilitats de viure fora de la temporada d'estiu que la mitjana del sector hoteler?

El mercat espanyol, fora de temporada, és molt important, i aquests hotels també. Aquest mercat és el que, a tots nivells, està més tocat. Hem de buscar mercats més internacionals, de fora, que no tinguin aquesta crisi.

La reducció de vols de Ryanair espanta de cares a l'hivern?

Sí, per suposat que aquestes comunicacions van molt bé, i sí que afecta. Tampoc sé exactament quins són els vols que s'han reduït, però sempre que treuen vols afecta amb una mesura que no sabria dir.