la casa Saladrigues de Blanes acull, fins gairebé a finals d'agost, algunes pinzellades de l'obra de l'artista blanenc i empordanès Joan Padern. Sí, realment només unes pinzellades, ja que la producció d'aquest "jove" de 88 anys és tan fecunda en quantitat i qualitat, que fora impossible reflectir-la en les dues sales que s'han habilitat per acollir els 40 o 50 quadres que s'hi exposen.

Padern no és un més d'aquells voluntariosos i respectables pintors locals, l'obra dels quals no acostuma a traspassar les fronteres del seu poble. Padern té una interessantíssima etapa de creació gràfica i pictòrica a l'Argentina entre els anys 1951 i 1958. Padern ha exposat regularment a algunes de les galeries més emblemàtiques de Barcelona, Girona i, per extensió, Catalunya. Padern ha tingut, també, més d'una ocasió de mostrar la seva feina enllà de l'Ebre i dels Pirineus. Padern és un artista.

Fa uns anys, el crític d'art Santos Torroella havia definit l'estil d'en Joan amb aquesta simplificació: "Abans de tot i per damunt de tot, estem davant d'un pintor realista". Sembla que ell no hi estava massa d'acord. I per això es defensava amb aquests arguments: "Sí, sóc realista, però de tots els realismes possibles, maximalistes i minimalistes, espontanis i reflexius, interiors i exteriors, recreats i inventats... i fins i tot realista de la fantasia i l'abstracció". Abstracció, heus aquí la paraula que em va fer redescobrir Joan Padern. Com en Santos Torroella i com tants blanencs no havia valorat mai el seu treball més enllà de la seva acuradíssima vessant hiperrealista. I per això, en el seu moment, descobrir l'evolució de la seva pintura cap un cromatisme abstracte de reflexives i estudiadíssimes composicions, va suposar una sorpresa majúscula.

A dues passes de complir noranta anys, Joan Padern segueix pintant. Les dotze "geometries" que omplen una de sales de la Casa Saladrigues en són fidel testimoni. El mateix ofici i la mateixa disciplina amb què va recrear esplèndids paisatges (marítims, rústecs, urbans, etc.), abocats ara a jugar amb els colors i la combinació de formes geomètriques. Enhorabona, Joan! Segueix pintant i jugant! Tant de bo ho puguis fer encara molts anys!