La inauguració de l'exposició "La guerra del Francès a les comarques gironines", ahir a les 12 del matí a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa, va principiar el cicle d'esdeveniments recordatoris del bicentenari de l'ocupació napoleònica d'Olot (1812-14). La mostra conté un apartat, on s'explica la Guerra del Francès a la Garrotxa, amb el suport de dibuixos, armes i documents de l'època. Si bé, la part referent al global de les comarques gironines ha estat feta pel Patronat Eiximenis de la Diputació de Girona, la que exposa els efectes de la guerra a la Garrotxa ha estat elaborada pel Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC).

El comissari de la part comarcal, Josep Catà (PEHOC), va destacar els testimonis dels efectes del conflicte en la societat civil. "Es va caracteritzar per una gran mobilitat de la població per causa dels desordres de la guerra", va dir. Catà va afegir que "veïns d'Olot morien a Castellfollit i de Sant Joan les Fonts a Olot". Entre els efectes migratoris va resaltar l'estada de l'escultor barceloní, Ramon Amadeu (1745-1821). També va recordar que en el decurs del domini napoleònic es va legalitzar l'ús del català, cosa que en canvi la Constitució Espanyola del 1812 no va tenir en compte.

El comissari de la part referent a les comarques gironines, Genís Barnosell, va assenyalar que la mostra ha estat possible gràcies a la riquesa documental dels arxius de la demarcació. Va puntualitzar que "la guerra no va afectar igual l'Empordà, la Garrotxa o la Selva".

La directora dels Museus de la Garrotxa, Montserrat Malol, va enumerar el programa commemoratiu de la Guerra del Francès a Olot. Així va indicar la projecció del film la Rovirada 2011 de Jaume Simon al Teatre Principal d'Olot el dissabte 22 de setembre i la recreació històrica programada pel 29 de setembre al volcà Montsacopa.

El regidor de Cultura, Josep Berga (CiU), va indicar que l'exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració entre els Museus de la Garroxa, el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC), el Patronat Eiximenis de la Diputacio de Girona i els Amics del castell de Figueres. Berga va assenyalar que l'objectiu es difondre un període històric poc conegut.