diumenge DIETARI

Fa uns dies que discuteixo sobre models turístics dels pobles de la Costa Brava. En concret, sobre la impossibilitat de fer conviure dos models: un basat en el turisme familiar, de repòs, d'equilibri i d'esport, i el que busca atraure joves i gresca nocturna. La majoria de pobles fa temps que han descobert que és impossible aquesta convivència i que estan obligats a triar entre un o l'altre perquè entre ells es repel·leixen. Alguns pobles encara estan buscant o polint la seva identitat turística. Un cas paradigmàtic és el de Lloret de Mar, convertit ja en una ciutat de vacances, que sembla que ha fet una aposta clara de futur que passa pel turisme familiar, i ha decidit construir-lo i protegir-lo a base de policia. Presència policial constant per deixar clar que no volen que Lloret continuï essent el suburbi lúdic que està essent durant els últims 30 anys. Lloret perdrà molts diners i negocis amb aquesta decisió, però, possiblement, sigui l'encertada.

diumenge Menjar ecològic

Món Empordà, una associació de productors ecològics que va ser pionera a les comarques de Girona i que ha fet, durant anys, una llarga travessia pel desert, ara es veu recompensada. Ha vist com en quatre anys els consumidors de productes ecològics han augmentat en un 50% i en un 20% els productors. Aquesta gent ha fet un camí de pedra picada. El sentit comú ens diu que és impossible una alimentació ecològica per a tothom amb el model de societat que tenim. Però sí que és possible consumir el màxim de productes ecològics que es pugui, sense tornar-se un integrista.

dilluns Opulències i penitències

En els últims mesos molts restaurants amb aspiracions gastronòmiques han vist com minvaven els ingressos i els somnis, i s'han vist obligats a fer menús de degustació amb preus que ronden els 20 euros (alguns d'aquests, amb estrella). És obvi que han hagut de variar la línia de productes i afinar l'enginy per continuar oferint menús atractius amb productes més modestos i, al mateix temps, renunciar a un cert marge de beneficis... vaja, com quasi tothom! Fa uns mesos era impossible trobar aquest tipus d'ofertes, amb aigua i copa de vi inclòs. Les cartes i menús dels restaurants sempre han estat un reflex de les opulències i de les penitències d'un país.

dimarts EurÍbor

Dir, a aquestes alçades, que els bancs i caixes ens han enganyat, és d'una obvietat ridícula, però si com denuncia la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, han enganyat amb el càlcul de l'euríbor, la cosa deixa de ser un engany per passar a ser una estafa. La Plataforma assegura que han fet malament, de forma deliberada, els càlculs, cosa que els ha permès quedar-se amb milions que no els pertocaven. Si realment això es confirma, l'escàndol de les Preferents promet ser una broma.

dimecres Metges policies

En l'actual món laboral s'ha posat de moda la multifunció. No sé si això és el que pretén el Govern del PP amb la idea que els metges deixin de donar assistència als immigrats sense papers, segurament la mesura ideològica més fastigosament racista que ha pres l'actual Govern. Si es pensen que els metges faran de policies, és que hi ha molts pocs metges a la cúpula del PP. La decisió política del PP ataca els drets humans però també la salut pública. Ja fa temps que sentim a parlar de les malalties importades. D'aplicar-se la norma dictada per la gent de Rajoy, en sentirem a parlar més.

dijous Dació estatal

El Govern espanyol està oferint als propietaris de terrenys expropiats entre Medinyà i Orriols que puguin recuperar els terrenys que els va "comprar" l'Estat per desdoblar la Nacional II. Com que no té cap mena d'intenció de fer aquesta obra que van deixar abandonada els operaris, fugint quasi amb nocturnitat i com a rates de naufragi, ja fa dos anys, ara l'Estat ha decidit oferir als antics propietaris la possibilitat de retornar els terrenys. La voluntat no és una altra que estalviar-se de pagar aquests diners que, de fet, ja fa quatre anys que hauria d'haver abonat. Un Estat que tant ha protegit els bancs amb la dació en pagament, ara pretén donar les claus i fotre el camp. Lògicament els antics propietaris diuen que no passaran per l'adreçador i que reclamaran 1) que els tornin les propietats tal i com estaven, i 2) que paguin els interessos i beneficis que han perdut durant aquests anys.

divendres Guàrdia Civil

Són uns números que en més d'una ocasió he demanat i mai he aconseguit que em facilitin: quants agents de la Guàrdia Civil hi ha nascuts a Catalunya. Sospito la resposta, però com que no la sé, no l'escric. Ara acaben d'arribar 53 nous agents a la demarcació de Girona, després de la desbandada que hi ha hagut en els últims temps d'agents que han aconseguit retornar al seu lloc d'origen. Això no és cap novetat. Sempre ha estat així. La Guàrdia Civil sempre s'ha vist a Catalunya com un cos d'ocupació, per molt que hagi estat -durant moltes etapes- un cos eficient en la lluita contra la delinqüència. La història és la història: La Guàrdia Civil es va mantenir fidel a la República, però pesa més la posterior fidelitat de 40 anys. Però fins i tot la Guàrdia Civil, garant de la pàtria, està tan arrelada a Catalunya, que molts fills i néts de guàrdies civils són tan independentistes com el que més.