La immortal Girona que va resistir heroicament un any de setges enemics va iniciar la seva capitulació. Derrotats, els defensors de la ciutat van entregar les armes a l'enemic i aquest va fer onejar la Tricolor al Castell de Montjuïc al crit de "Vive la France!". Com si es tractés d'un forat espai-temps les parets de la fortalesa van tornar a retrunyir amb els canons francesos i les ordres de Miquelets, regiment Ultònia i voluntaris de l'Aragó, entre altres. Girona va reviure aquest cap de setmana escenes de la guerra que va devastar la ciutat entre el 1808 i el 1809.
Recreadors de diversos països europeus com Espanya, Itàlia, França el Regne Unit o Catalunya van passejar aquests dies per la ciutat vestits d'època. Enquadrats en unitats, ahir van trepitjar el mateix escenari que els seus avantpassats. Amb foc real, morts de mentida -"sí estic mort", va dir algun suposat cadàver a preguntes d'un nen-, i emulant la tensió del moment, els centenars de gironins que s'asseien a les parets del castell van viure una autèntica classe d'història, que va acabar amb el passadís que les tropes franceses van fer als derrotats.
Si un no portava la lliçó apresa era complicat saber què passava, però això no va ser impediment per fer de la mancança virtut. Més d'un es va autoimposar com a repte anar identificant els protagonistes a través de l'idioma i els estandards en una mena de "Qui és qui" històric.
L'any 2008 l'Ajuntament, l'associació d'hostaleria Girona i Radial i diversos amants de la història van organitzar la festa "Reviu els setges" coincidint amb el seu bicentenari. Una festa que ha anat creixent al llarg del anys, cada edició amb més èxit de públic.
Els setges de Girona van ser l'avantsala de l'ocupació total de la península Ibèrica per part de Napoleó. Un emperador que va annexionar Catalunya a França fins al'any 1814.
El poble s'alça en armes
El 20 de juny de 1808 el poble de Girona es va alçar en armes i va aturar l'avanç de les tropes franceses, que mitjançant un engany havien fet creure al rei espanyol que travessarien la península per envair Portugal, aliat dels seus enemics britànics.
Una ciutat amb mentalitat conservadora i fortament condicionada per les desenes de convents i esglésies que hi havia, veia amb recel els canvis socials que volia imposar la revolució francesa.
Els defensors de Girona, comandats pel general Alvárez de Castro van obligar la ciutat a convertir-se en kamikaze, sota una fèrria disciplina militar i un estoica resistència a la fam, la set, les malalties i les bombes. Qui desertava corria el risc de ser condemnat a mort.
Una plaça militar clau
El castell de Montjuïc era un punt clau en la defensa de la ciutat i les tropes franceses l'havien intentat conquerir en diverses ocacions. Un agost de 1809 van intensificar els seus atacs sobre unes muralles malmeses pels anteriors setges i davant la impossibilitat de mantenir-lo, les tropes gironines van decidir tornar a la ciutat.
Girona va ser defensada per poc menys de 6.000 soldats enfront un exèrcit internacional de més de 35.000 homes, professionals, ben equipats i amb armament sofisticat.
Dos segles després d'aquells setges, tal com recull la web de l'esdeveniment, Girona torna a ser visitada per catalans, espanyols, italians, alemanys o francesos, però aquest cop amb l'ànim de gauidir i no pas destruir, el patrimoni cultural, artístic i arquitectònic d'una ciutat que en aquella època va engendrar la llegenda de les mosques de Sant Narcís i la seva fama d'irredempta. I és que Girona podrà perdre 1.000 batalles però sempre restarà immortal.
