Algunes prestacions sanitàries estan en el punt de mira. El ministeri que dirigeix Ana Mato ha encarregat a un grup d'experts que analitzi si algunes proves i cribratges es poden eliminar per aconseguir un estalvi econòmic. La proposta de Sanitat encara està en fase d'estudi i el ministeri intenta calmar els ànims afirmant que només es treuran aquelles proves que es demostrin "obsoletes". Però també ha reobert el debat sobre el cost que suposen aquestes proves. És més car prevenir o curar?
A Catalunya el cas més significatiu de proves que ara es posen en entredit són els cribratges de càncer. A les comarques gironines l'únic que hi ha estès és el del càncer de mama. Des de l'any 2000, les dones de 50 a 69 anys que viuen a la regió sanitària de Girona (que inclou l'Alt Maresme i exclou la Cerdanya) reben cada dos anys una carta del departament de Salut en què se les convida a fer-se una mamografia gratuïta amb l'objectiu de detectar possibles tumors com més aviat millor.
L'oficina tècnica que gestiona aquest cribratge es troba a l'hospital Santa Caterina de Salt i està dirigida pel doctor Miquel Carreras. En 12 anys, aquesta unitat ha aconseguit reduir la mortalitat del càncer de mama entre un 25 i un 31%. Carreras admet el cost que això suposa: "L'any passat vam fer 22.550 mamografies a Girona. Implantar un programa com aquest, divulgar-lo i fer-ne seguiment és clar que té un cost, però el fet de detectar la malaltia abans permet que els tractaments siguin menys agressius, i acabin tenint un cost més baix".
El responsable del cribratge argumenta que el diagnòstic precoç no només estalvia tractaments més costosos, sinó que permet augmentar la taxa de supervivència. "El cost en vides és molt alt. Si un càncer de mama es detecta tard, encara que facis un tractament convencional, és possible que la persona no sobrevisqui. Amb els cribratges la taxa de supervivència és molt alta".
L'administració catalana comparteix la idea de Carreras. El director del Pla Oncològic de Catalunya, Josep Maria Borràs, va explicar que actualment al conjunt del territori hi ha tres cribratges poblacionals amb càncer: el de mama, el de coll d'úter i el de còlon. Aquest últim està implementat a totes les províncies menys a la de Girona, tot i que cap a finals d'any començarà una prova pilot al Baix Empordà. Segons Borràs, aquests programes existeixen perquè "s'ha demostrat que la relació cost-benefici és positiva. Hem demostrat que aquests cribratges superen els problemes que es poden crear si no hi són".
Borràs evidencia que uns cribratges d'aquest tipus valen diners: "Els cribratges tenen un valor. El cost individual és molt barat, però hi ha una infraestructura al darrere. No és cost zero. Però a la llarga acaba resultant més barat que costejar tractaments complets, ja que la detecció precoç en determinats tipus de càncers és fonamental".
De moment, garantits
El director del Pla Oncològic va descartar que aquests cribratges estiguin en perill malgrat que el ministeri de Sanitat es plantegi la seva utilitat. "Penso que no hi ha intenció d'eliminar aquests tipus de cribratges. Els bons resultats que han donat són més que evidents", va sentenciar Borràs.
Per la seva banda, Carreras opina que "seria una bestiesa que l'Estat decidís eliminar aquests programes. El cost que té un programa preventiu és molt més econòmic que el convencional i, a més, té en compte la supervivència de la població". També argumenta que eliminar de cop programes preventius com el cribratge de mama que hi ha a les comarques gironines podria resultar contraproduent. "El programa ja està dins de la rutina habitual del nostre sistema sanitari. Si s'apartés, s'hauria d'acomiadar personal i reestructurar tot un procés en el qual es veurien implicats molts centres", va advertir.
Mentre bull el debat sobre les prestacions, Girona es prepara per iniciar el cribratge de còlon. Serà al Baix Empordà i consistirà en una prova gratuïta en què s'analitzarà la sang oculta en femta per detectar possibles tumors.
