Economia submergida a l'administració?

nspirats en l'imaginari del cinema, des de fa mesos, s'ha instal·lat la idea de fer treballar els presos per aconseguir que els boscos quedin nets i evitar així els incendis. El salt a la realitat s'ha conegut aquesta mateixa setmana en conèixer que el trasllat dels mobles de la nova Audiència de Girona el van fer reclusos en règim de semillibertat. Del milió d'euros assignats per al trasllat i la compra de mobiliari el Departament de Justícia només se n'han gastat 200.000.

Però no és l'única experiència per estalviar diners que ha plantejat l'Administració. Després dels incendis de l'Empordà, la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega (CiU), va anunciar la posada en marxa d'un programa de col·laboració social per ajudar en la neteja i arranjament dels espais cremats. El SOC ha hagut de rescatar un decret de 1982 perquè els ajuntaments agafin aturats com a empleats. La llei estableix que no seria un contracte laboral i que els escollits haurien de deixar la feina quan s'acabi la prestació. Els "treballs temporals de col·laboració social", serviria per cobrir tasques tan diverses com comptable per a l'ajuntament, tècnic mediambiental, obres de condicionament de voreres o monitors d'assistència a domicili de la tercera edat. D'aquesta manera, els ajuntaments podrien afrontar la manca de recursos amb aturats que cobrarien de l'Estat.

La decisió suposa un canvi de concepte. Fins ara havia estat l'administració la primera a combatre que es cobressin complements a la prestació per desocupació. Arran de la crisi, són centenars a tot l'Estat els empleats de la construcció que han passat per cobrar la prestació i han hagut de completar la seva manutenció amb aquest tipus de feines suplementàries dins l'economia submergida. El sindicat que agrupa la majoria dels tècnics del Ministeri d'Hisenda, Gestha, assegura que el cobrament irregular de prestacions per desocupació mentre es realitza una activitat submergida es produeix perquè hi ha empreses que ocupen treballadors en aquestes condicions. D'acord amb els seus càlculs, l'economia submergida en l'àmbit laboral representa 82.486 milions d'euros -uns 900 milions a Girona-, un terç del total de l'economia irregular.

Els sindicats s'hi oposen

Amb la contractació de presos o l'ús dels aturats per a treballs de funció pública, ha arribat l'economia submergida a l'administració?

Els sindicats consideren que es tracta de maniobres per aconseguir "mà d'obra barata", mentre que els experts en dret laboral coincideixen que el procediment només ha de respectar "la dignitat del treballador, comptant amb el seu consentiment i també amb la retribució que pertoqui".

Tant Comissions Obreres com la Unió General de Treballadors van assegurar que ocupar aturats a les administracions públiques mentre tinguin la prestació d'atur "provocarà situacions perverses". Els dirigents sindicals adverteixen que la normativa dels programes de col·laboració social pot provocar més acomiadaments i que "s'agafin aturats en perjudici dels que ja treballen als ajuntaments". La secretària general de la UGT de les comarques gironines, Dolors Bassa, va remarcar que "aquest nou sistema tampoc permet que la gent faci més formació, que hauria de ser un dels objectius". El secretari general de CCOO, Bartomeu Compte, va recordar que hi ha ajuntaments que estan obrint " expedients de regulació o estan suspenent sous" i va afegir que "no s'entendrà que al mateix temps contractin persones en funció de si són aturats". Comissions Obreres va assegurar que hi haurà "discriminacions entre els aturats perquè, qui tingui més prestació, tindrà més facilitats per fer aquestes feines per a l'administració".

Dolors Bassa va recordar que "la prestació d'atur és un dret de treball adquirit i és un pas cap a un nou treball, però no per haver de fer les feines que t'obliguin mentre no cobris". UGT va lamentar que es tracti d'una mesura populista que recull la idea "mentre cobrin almenys que treballin", fet que posa en qüestió el concepte de prestació d'atur.

En les mesures que preveuen els governs per contractar aturats o presos, deixen de banda les gairebé 200.000 persones a Catalunyaque no reben ajudes de cap tipus o que han esgotat la prestació. I aquesta també és una de les preocupacions sindicals.

En el rerefons, també se situa el debat sobre el frau laboral. El professor de l'IESE Sandalio Gómez cita dos tipus de frau: el dels qui treballen i a la vegada cobren l'atur, i el dels qui esgoten els dos anys de prestació per desocupació sense buscar un lloc de feina "a fons". És precisament el segon aspecte el que posa més ombres sobre el procediment. El catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Girona, Ferran Camas, assegura que "mentre l'oferta de treball sigui en caràcter voluntari, tingui una utilitat pública i sigui amb el consentiment de l'afectat, no hi ha d'haver cap problema".

Camas admet que "la prestació per desocupació és una retribució a la qual tens dret per un treball previ, justament compensat per la pèrdua de la renda". Tanmateix remarca que "la prestació de desocupació ha de servir per impulsar l'ocupabilitat del treballador, per això els programes no han d'afectar ni la seva formació ni la seva dignitat i s'ha de demanar el seu consentiment". Posa en dubte, però, que un llicenciat en Dret hagi ?d'anar a netejar boscos, per ?exemple.

Per al catedràtic de la UdG, "els aturats que agafin les administracions "no han de ser mà d'obra ?barata i se'ls ha de garantir les condicions mínimes tant de salari com de relació".