Un 32,7% dels gironins viuen en situació de risc de pobresa o exclusió social. En el conjunt de Catalunya, tres de cada 10 catalans, un 29,5% de la població es troba en aquesta situació, segons «l'Enquesta 2011 de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya». Aquest percentatge respon a la taxa AROPE, que no només té en compte la pobresa econòmica sinó altres aspectes com la privació material severa o llars amb una intensitat de treball molt baixa. Catalunya se situa així per sobre d'Espanya, on aquesta taxa és del 26,7% i de la Unió Europea (UE), que és del 21,6%. Dins de Catalunya, les Terres de l'Ebre presenta la pitjor situació, amb un 36,8% de la població en risc d'exclusió social, seguida de les comarques giromines (32,7%), mentre que la Catalunya Central viu la situació contrària, amb un 21,5% de població en aquestes condicions.

La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i l'Àrea Metropolitana de Barcelona, ha presentat aquest dimecres l'enquesta quinquennal sobre les condicions de vida de la població catalana. La darrera es va fer el 2006 i la que s'ha presentat aquest dimecres respon a dades del 2011. Una de les principals conclusions és que tres de cada 10 catalans viuen en risc d'exclusió social. Aquesta dada no es pot comparar amb la del 2006 perquè llavors no s'utilitzava, però respon a la taxa que s'empra a la resta d'Europa coneguda com a AROPE.

21,9% tenen una renda inferior al llindar de la pobresa

Dins d'aquesta taxa s'inclouen diferents paràmetres, entre aquests el risc de pobresa en termes econòmics. En aquest sentit, a Catalunya el 21,9% de la població viu amb una renda inferior al llindar de risc de pobresa, que són 8.560 euros anuals. Per franges d'edat, els més afectats són els menors de 16 anys, on el 28% viu per sota del llindar de la pobresa, mentre que els de més de 65 anys presenten una taxa millor, el 19,3%.

El doctor en ciències econòmiques Sebastià Sarasa ha explicat que el 2006 aquesta taxa era d'entre un 18 i un 19% i ha afegit que fins el 2008 les taxes de pobresa van anar baixant però a partir d'aquest any han anat registrant un increment com a conseqüència de la crisi econòmica. Per territoris, les Terres de l'Ebre és on hi ha més població amb una renda inferior al llindar de la pobresa (34,8%), seguida del Camp de Tarragona (28,1%), Comarques Gironines (25,6%), Ponent/Alt Pirineu i Aran (22%), Àmbit Metropolità de Barcelona (18,6%) i Comarques Centrals (16,9%), que és on hi ha una situació millor. Malgrat això, Sebastià ha dit que en les zones amb millors índexs es viuen situacions de «polarització» on hi conviuen persones que viuen sense dificultats amb d'altres que tenen molts problemes econòmics. A Barcelona i el seu àmbit metropolità en canvi la situació és més homogènia.

27.226 euros anuals a cada llar

De mitjana, les llars catalanes disposen d'una renda anual de 27.226 euros i per persona la renda disponible és de 10.340 euros. Els àmbits territorials amb rendes mitjans més altes són el Metropolità, les Comarques Centrals i el Camp de Tarragona. En canvi, a les Terres de l'Ebre hi ha la renda mitjana més baixa (21.789).

Amb aquests recursos, el 28,8% de la població viu en llars que asseguren tenir dificultats o moltes dificultats per arribar a finals de mes. Per territori, on més gent declara tenir dificultats és el Camp de Tarragona (36,5%), mentre que un cop més són les Comarques Centrals on hi ha menys gent que diu estar en aquestes condicions (27,1%).

L'enquesta també es fixa en aspectes concrets com el fet que un 40,2% de la població catalana viu a llars on no es pot fer front a una despesa imprevista de 750 euros amb els seus propis recursos i el 39,1% no es pot permetre anar de vacances almenys una setmana a l'any. Un 15,5% viu a llars on han tingut endarreriments en el pagament de rebuts de l'habitatge o compres ajornades, un 12,7% no pot mantenir l'habitatge a una temperatura adient i un 3,4% no pot fer un àpat de carn o peix almenys cada dos dies.

La família és el principal suport

Davant d'aquestes dificultats la gran majoria dels catalans demanen ajuda a la família, a excepció de si el problema és laboral moment en que s'aposta per persones conegudes (49,3%) principalment. En canvi, quan hi ha manca de recursos econòmics la família és el principal suport (72,3%). Quan els problemes són personals o afectius, un terç de la població es recolza en persones conegudes i en menor mesura en familiars (10%). En cas de malaltia, el 23,7% van als pares i el 23,1% a les parelles. D'altra banda, una de cada 10 persones que no tenen feina o problemes econòmics no demana ajuda a ningú.

D'altra banda, l'enquesta presenta una dada positiva i és que s'ha incrementat la proporció de població dependent que rep ajuda d'algú. Sarasa ha considerat que encara és d'hora per saber si això és efecte de la Llei de la dependència.

Augmenta el lloguer i els ciutadans que treballen a prop de casa

Una altra dada que proporciona l'enquesta és que s'ha incrementat el percentatge de població que viu de lloguer, ja que s'ha passat del 14,1% el 2006 al 23% el 2011. Per contra, el percentatge de llars que viuen en habitatges de propietat s'ha reduït. En el cas de llars en propietat per herència o donació s'ha passat del 8,1% al 5,7%, si és propietat totalment pagada han passat del 42,4% al 38,4% i les que són de propietat però tenen pagaments pendents representaven el 2011 el 28,5% mentre que el 2006 eren el 32%. Les llars catalanes paguen una mitjana de despesa total de l'habitatge de 400 euros mensuals, tot i que si es tracta d'habitatges en lloguer la despesa puja fins el 653 euros.

D'altra banda, han augmentat els ciutadans que treballen a prop del seu lloc de residència. El 37,3% de la població de Catalunya que treballa fora de casa ho fa a un altre municipi del pla territorial i un 32,8% a un altre barri del mateix municipi de residència. Els que treballen al mateix barri de residència són un 20,3% del total, mentre que el 2006 eren el 13,6%. A més, ha millorat la percepció dels ciutadans sobre el seu entorn residencial.

La vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i presidenta delegada d'Atenció a les Persones, Mercè Conesa, ha considerat que l'enquesta revela que un dels problemes més importants és la pobresa infantil i ha apostat per polítiques que se centrin en aquest col·lectiu, així com per lluitar contra l'atur juvenil. Conesa ha afegit que davant d'aquesta situació d'agreujament del risc d'exclusió i pobresa cal que els ajuntaments prioritzin els serveis «essencials» a la ciutadania i ha reconegut que per fer-ho s'hauran de «deixar de fer altres coses».