El dopatge és, malauradament, un tema d'actualitat permanent en el ciclisme i els últims escàndols han fet mal a la imatge d'aquest esport. L'osteòpata Arturo Cerdán passa consulta a centenars de ciclistes, i en dóna la seva opinió.

No té la sensació que amb el dopatge s'ha arribat a un punt en el qual un no sap qui és innocent i qui sospitós?

Sí, segurament hi ha gent que es dopa, tramposos n'hi ha a tot arreu. Però pel que jo he vist, els primers aterrats pel tema del dopatge són els mateixos ciclistes quan parlo amb ells d'aquest tema. Són nois que fan 120 o 160 quilòmetres diaris, i quan em vénen a veure a ple estiu perquè han de sortir a córrer després... Veus que s'entrenen, que són seriosos, que t'asseguren que no tastaran res, i quan surt un escàndol així a mi em fan llàstima.

Aquí es fa algun tipus de control per evitar possibles dopatges?

El Gabinet de Diagnosi fa analítiques per al Garmin i per altres equips, i estan molt controlats. per exemple, els del Garmin signen ells mateixos un document assegurant que no prendran cap substància dopant sota una penalització enorme. L'equip no té interès que surtin escàndols de dopatge. I qualsevol persona una mica sensata veu que actualment les coses no són com abans. Per exemple, no veuràs cap corredor fer tres curses i que totes li surtin perfectes.