Un estranger que visiti Catalunya arribarà a la conclusió que l'únic problema que hi ha en una terra tan afortunada és el de ser independents o continuar dins d'Espanya. Si escoltés ràdios, mirés televisió o llegís premsa escrita, pensaria estupefacte que, al contrari del que passa a la resta del món, aquí a penes hi ha problemes de retallades. S'equivocaria. Hi ha problemes, i molt greus. El que passa és que han quedat eclipsats pel debat sobre la independència, sovint a desgrat dels afectats. Només s'ha de gratar una mica per veure-ho.
Les ONG en són un exemple. La Coordinadora d'ONG Solidàries, que n'aplega diverses, considera que el debat sobre el dret a l'autodeterminació "hauria d'anar paral·lel al debat sobre el model de país que volem, no es pot parlar d'independència sense tenir en compte les retallades, i les ONG les estem patint en primera línia". El president de la Coordinadora, Rafel Villena, està convençut que "les retallades a les ONG van enfocades a liquidar la cooperació al desenvolupament a casa nostra: la Generalitat ha anul·lat la convocatòria de subvencions, després que les ONG haguessin destinat hores i esforços a presentar els seus projectes". De tal manera que es consideren "enganyats per totes dues bandes: la Generalitat ens ha enganyat fent-nos signar un conveni pel qual no tenia dotació econòmica i deixant-nos agonitzar lentament, i a Girona ciutat, la regidoria de cooperació s'ha diluït dins la regidoria de benestar social, mostrant un interès nul i un greu menys?preu cap a la bona feina feta per les ONG en els últims anys".
No es troba en millor situació la sanitat. Benjamí Pallarés, president del Col·legi Oficial de Metges de Girona, reconeix que tot i les retallades, la manca de recursos i la greu etapa per la qual està passant la sanitat "s'està desviant de l'atenció en favor de la independència, molt legítima d'altra banda i contra la qual no hi tinc res". "Però ens equivocarem si no entenem que la gran mobilització de l'11-S va tenir molt a veure amb els problemes socials del país", reflexiona. "No podem desviar l'atenció", insisteix. Pallarés alerta que "no n'hi ha prou a reclamar la independència, hem de decidir com utilitzar els nostres recursos, com solucionar les necessitats socials, etc., i no veig que això formi part del debat". A més, per al doctorPallarés ja ha quedat demostrat que les mesures d'austeritat adoptades -que el seu sector ha patit especialment- "no han servit de res, ja que han creat altres necessitats socials, i això ja és un peix que es mossega la cua". El representant dels metges gironins és de l'opinió que la relativa calma que hi ha ara en determinades reivindicacions que s'han vist eclipsades pel debat independentista podria ser enganyosa: "els mariners saben que abans d'una gran tempesta hi ha la calma". Si una cosa té clara és que, amb o sense independència, "Catalunya necessita augmentar els seus recursos".
Si la sanitat està en precari, imaginin l'ensenyament. Xavier Díez, del sindicat majoriari Ustec-Stes, comparteix en certa manera la sensació de Pallarés, i creu que "CiU està una mica espantat, ja que sap que després d'una agitació nacional sol arribar una agitació social". La situació actual és de tot excepte idíl·lica, relata el representant sindical: "és molt pitjor ara que al setembre, quan vam començar a protestar, perquè és un cop avança el curs que es comencen a fer paleses les mancaneces a què ens han abocat les retallades". Tanmateix, Díez ressalta que el col·lectiu de mestres és també un dels més compromesos amb l'Assemblea Nacional Catalana, en què participen activament "malgrat el context de desesperança social". Així mateix, coincideix amb altres representants sectorials a l'hora de recordar que "la mobilització del setembre va tenir a veure també amb les retallades, per més que alguns semblin voler ignorar-ho". "És CiU qui ens ha dut a aquesta situació,i el risc és ara que ens du?guin cap a una independència conservadora", finalitza.
Miquel Pérez, de CC.OO. a Girona, i el seu representant en la Funció Pública, no té dubtes respecte de com el debat de la independència està afavorint els partits al Govern, tant a Catalunya com a Espanya: "es diria que ni el PP ni CiU han fet res dolent, res contra els treballadors, ja que sembla que l'única qüestió a tractar sigui la independència de Catalunya". Pérez vol deixar clar que "no em sembla malament que es tracti el futur de Catalunya", però recorda que els funcionaris de la Generalitat, sobretot els interins, després de suportar retallades al sou estan veient com es queden sense feina. "La cosa ja és més greu que una simple retallada", assegura. "Sembla ben bé que CiU i PP s'hagin posat d'acord per representar una comèdia que els faci guanyar vots a cadascú en el seu sector i que a més oculti les seves polítiques nefastes".
Maniobra de manipulació
Però com és possible que tota una societat hagi oblidat -o hagi permès que s'oblidin- les greus conseqüències de la política econòmica? Marta Corcoy, experta en comunicació, professora de la UAB i membre del Laboratori de Comunicació Pública de la mateixa universitat, assenyala el culpable sense dubtar: la premsa. "El periodisme depèn massa de l'agenda política que li marca el partit que està al poder, tant és del color que sigui, actualment no anem més enllà de les declaracions d'uns i altres", lamenta Corcoy, que troba a faltar "un periodisme d'investigació que actualment no existeix, per tant, no s'informa amb transparència, cosa que als polítics ja els va bé, és clar".
Això facilita que tot el debat de la independència no sigui més que "una gran jugada, li va molt bé al Govern català per no haver d'explicar què fa". "Amb la bandera de la independència, els uns, i d'oposar-s'hi, els altres, estan tapant qüestions com les retallades, el copagament, la pujada del'IVA, etc., etc.".
"És una gran maniobra, i jo personalment estic molt decebuda, perquè si una cosa em molesta és la manipulació", explica, tot insistint que "la premsa ha de canviar la seva manera de fer, ha de contrastar, ha de preguntar, ha d'investigar el que està passant... cosa que d'altra banda és difícil, perquè les retallades també l'afecten i compta amb pocs recursos".
Marta Corcoy lamenta que inclús televisions "com TV3 i 8TV -perquè vegis que no importa el color- no fan més que emetre declaracions dels polítics d'una i altra banda, però els ciutadans mereixem saber més". "Diuen que no hi ha diners i que Madrid ens roba i ja està, tothom s'ho creu. Però no mostren balanços, no mostren documents, no mostren res. I el mateix val per l'altra banda". "En resum: gràcies a aquest debat que tot ho ocupa, els ciutadans no saben res del que fan els seus governs", sentencia.
