L'Any de la Fe, que Benet XVI va inaugurar l'11 d'octubre, va ser obert ahir a Girona amb una celebració solemne presidida pel bisbe Francesc Pardo i concelebrada amb una nombrosa representació del presbiteri diocesà. L'homilia, força llarga en temps, va tenir tres eixos: l'explicació del que és, en essència, l'Any de la Fe (el perquè de la convocatòria, un esquema sobre els valors imperants en la societat en què es desenvolupa...); com l'Any de la Fe ha d'influir, a manera de sacseig, en les comunitats gironines; i la manera com el catolicisme pot interactuar en els diferents àmbits de la vida col·lectiva en la recerca de bé comú, a través d'un «diàleg» que no ha de significar la renúncia, amb major o menor grau, de la identitat religiosa. Francesc Pardo va dedicar una part de l'homilia a reivindicar la validesa de les resolucions del Concili Vaticà II, del qual ara es commemoren els 50 anys de l'inici i que va significar el començament d'una nova etapa de la història de l'Església. «Som fills del Concili», va defensar.

Tanmateix, l'homilia del bisbe assumia, ben sincerament, la realitat amb què conviu l'Església a Girona. Francesc Pardo considera que, en global, les comunitats catòliques han de ser «revifades» en un context cultural que, generalment, carrega fàcilment contra la religió. Per tant, es juga en camp contrari i amb públic hòstil. El bisbe va citar, almenys dos cops, la pressió que exerceix determinats posicionaments ideològics contra el coneixement a través de la fe. Per aquest motiu, va demanar ser «ferms en la fe», una identitat assumida amb convenciment i des de la llibertat. L'Any de la Fe, va explicar el bisbe, té un propòsit de redescobrir la fe, d'agafar forces i renovar-se per ser novament partícips d'un món en què el catolicisme té alguna cosa a proposar i aportar a través d'un diàleg «a partir del que som». Significa, d'entre altres, una actitud proactiva, sense complexos per tenir fe.

La nau de la Catedral era plena, amb presència de representants dels diferents sectors en què l'Església és present a la diòcesi i, a destacar, amb força nois i noies.