Havia de ser una carta privada, però ara tothom en parla. L'escriptor Quim Monzó o el periodista Miquel Calzada són alguns dels il·lustres difusors que han fet córrer la missiva per les xarxes socials. Àngela Ferrer, mestra ja jubilada de Les Alzines de Girona, només volia expressar a la presidenta del Partit Popular el seu lament.

Lectora habitual de Diari de Girona, la mestra va decidir escriure després d'intentar enviar-li l'escrit de manera personal. Diu que va demanar al partit que li donés la seva direcció particular, però només la van adreçar al grup parlamentari. Ara està segura que l'escrit ha arribat a la presidenta del Partit Popular.

L'escrit es podia llegir dimarts a l'edició digital de diaridegirona.cat, a la secció de cartes. Va ser a partir de les 8 del vespre del mateix dimarts que es van començar a disparar les visites. Un tuit de l'escriptor Quim Monzó, a la xarxa social Twitter, incrementava exponencialment la repercussió. Mitjans com e-noticies o Vilaweb recuperaven l'escrit i en poques hores rebien centenars de comentaris. En l'edició digital de Diari de Girona es van registrar més de 800 tuits i prop de 2.500 recomanacions al Facebook. El digital e-noticies comptabilitzava 5.000 lectures i Vilaweb, 500 tuits.

Dues ànimes conviuen en Àngela Ferrer. Parla d'Alicia Sánchez-Camacho amb la devoció d'antiga mestra que veu una alumna arribar a un lloc destacat, però també amb la frustració d'una ciutadana cansada de l'agressivitat del PP. La mestra va rebre amb orgull que fos nomenada màxima representant del Partit Popular: "de petita, ja era molt decidida i a mi m'agraden les persones decidides, més que les figaflors que no diuen res". "Per això i perquè a l'escola va aprendre una sèrie de valors i d'ètica, esperava que fos un pont de diàleg i pensava que buscaria maneres de fer una aliança en favor de Catalunya", adverteix. Tanmateix considera que Sánchez-Camacho "m'ha decebut perquè s'ha fet una imatge al costat del poder que no és la que m'imaginava", lamenta.

Àngela Ferrer recorda la política blanenca com una alumna aplicada de 15 anys, de les que obtenien més bones notes i que li anava bé el català "encara que no era la llengua dels seus pares". Tot i les crítiques, té un bon record i li agradaria "poder-la veure en persona", afirma.