Aquest projecte, que hauria de ser rendible a partir del cinquè any, ha estat la resposta de les religioses després de quedar-se sense encàrrecs d'una fàbrica en automatizar-se l'elaboració d'unes capses que elles realitzaven manualment. La germana Clara Fernández explica que, davant d'aquesta situació, "ens vam preguntar què podíem fer per tirar endavant amb el nostre esforç, a la manera de Santa Clara en el segle XIII, des d'una experiència evangèlica, i que totes les germanes, tinguin l'edat que tinguin, hi puguin participar, sense exclusions". Ho justifica perquè el concepte d'"inclusió" és present en totes les dinàmiques de la vida religiosa. La comunitat està rebent les primeres comandes i, d'entre altres decisions preses en anar desenvolupant el projecte, concentren les hores de producció per compensar la despesa elèctrica. Les clarisses agraeixen les ajudes que han rebut en situacions, a vegades, difícils.

La selecció d'aquesta activitat es va realitzar a partir d'algunes variables a tenir en compte. La germana Fernández raona que l'elaboració i venda de pa eucarístic és "un servei eclesial", esdevé "un treball sense un esforç físic important" i en què "totes podem col·laborar". A fi d'assessorar-se, van contactar, abans de fer la inversió, amb una comunitat de Navarra que elabora el mateix producte. Les formes, de diferent mida (segons sigui pel celebrant, la concelebració o els fidels), estan elaborades amb aigua i farina de blat, sense cap additiu. Hi ha pa tradicional (color blanc) i àzim (torrat). És elaborat a través d'un forn, que origina unes plaques a partir de les quals, després de ser col·locades en una cambra humificadora, es treuen les formes mitjançant uns motlles. Abans de ser empaquetades (en bosses amb diferents nombres d'unitats), les formes es deixen assecar i passen una fase de selecció. El procediment presenta algunes especificats tècniques. Per exemple, la farina es guarda en una zona habilitada amb temperatura entre 15 i 18 graus. En un matí, es poden elaborar unes 60.000 formes de fidels i 2.000 de capellà (més grosses que les anteriors), explica la germana Clara Fernández.

Preu

El preu de les bosses, entre 1 i 3,50 euros (ports no inclosos), és fruit d'analitzar la "competència" a Catalunya. Fernández raona que "tot i que podríem oferir preus més barats, a causa de la producció que pot donar la maquinària, tampoc volem entrar en la pura competitivitat i treure mercat a altres iniciatives que estan fent la mateixa tasca". La comunitat ofereix un descompte, segons l'import de la comanda.

Distribució

L'avantatge competitiu d'aquest projecte és la venda a través del canal Internet. Fins ara, aquest producte s'ha pogut adquirir, a la demarcació de Girona, en determinats establiments comercials. Utilitzar el comerç electrònic implica que la persona interessada fa la comanda a través d'un formulari que hi ha a la pàgina web de les Clarisses i que una empresa de transport s'encarrega de portar el paquet en un termini de 24 a 48 hores a, de moment, qualsevol punt de Catalunya. El pagament es realitza per transferència bancària o gir postal. Clara Fernández està convençuda que hi ha un mercat a cobrir amb aquest producte.

Promoció

La promoció del producte es realitza a través de l'esmentada pàgina web i, ocasionalment, per Facebook. Usant la tècnica de la publicity (recurs comunicatiu de les empreses per sortir als mitjans de comunicació com a notícia), aquesta iniciativa ja ha atret l'atenció del Bisbat de Girona i, ara, d'aquest diari. Tanmateix, la germana remarca la influència del "boca-orella", el qual s'alimenta "intentant fer un producte bo, assequible i amb un bon servei en la tramesa", afirma.