Ja feia dues setmanes que se sabia que era la candidata amb més opcions de guanyar el concurs per obtenir la gestió de l'empresa Aigües Ter-Llobregat, que s'ha d'ocupar de l'abastiment d'aigua per a Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb un target de prop de 5 milions d'usuaris, i ahir es va confirmar. La Generalitat va confirmar ahir que s'adjudica la gestió a Acciona per als propers 50 anys per un import de 1.000 milions d'euros, dels quals gairebé 300 s'han d'abonar en el moment de la firma del contracte.

El Departament de Territori i Sostenibilitat va destacar ahir durant la firma de l'adjudicació que la proposta de l'empresa madrilenya oferia un "millor preu de l'aigua", un element clau a l'hora d'obtenir una millor puntuació en el moment de l'obertura dels sobres amb les dues candidatures. L'oferta d'Acciona va obtenir una millor puntuació que la d'Agbar, concretament 87,73 punts sobre 100, davant dels 51,25 que havia obtingut la companyia amb seu a Barcelona. L'empresa madrilenya va oferir una tarifa mitjana de l'aigua de 0,7088 euros per metre cúbic, un preu que pretén assolir al llarg de dos anys, mentre que Agbar va elevar la tarifa a 0,79 euros a aplicar des del pròxim any. Actualment el preu de l'aigua està a 0,64 euros, fet que significa que la concessió encarirà el rebut un 10,7%.

La concessió d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) tindrà una durada de 50 anys (fins al 2061) i, segons consta a la documentació, la concessionària podrà extreure fins a 166 hectòmetres cúbics anuals durant bona part d'aquest termini. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va afirmar ahir que la concessió ja preveu una quantitat que garanteix el cabal ecològic del riu Ter al llarg de tot l'any, i que aquesta s'haurà de complir. En concret, l'estudi de viabilitat de la concessió d'ATLL preveu un transvasament màxim de 5,7 metres cúbics per segon.

El conseller va assegurar que tot i la privatitizació, ATLL "continuarà essent una concessió pública controlada administrativament" i va justificar la decisió per poder quadrar el pressupost de la Generalitat. "L'objectiu del Govern amb la privatització de la gestió de l'ATLL era tenir més recursos i ingressos per equilibrar els pressupostos i evitar retallar els comptes de sanitat o educació" va afirmar. Alhora, també va celebrar que aquesta operació permet trencar amb "fantasmes i falsos mites sobre empreses que se'n van de Catalunya, ja que una empresa espanyola com és Acciona ha invertit 1.000 milions d'euros".

Abastiment en alta

Tal com recordava ahir Acciona en un comunicat, el contracte només preveu la gestió de l'abastiment d'aigua a Barcelona, l'àrea metropolitana i nou comarques més "en alta". Això significa que del que s'ocuparà l'empresa madrilenya és de la captació del recurs en origen, com són els rius Ter i Llobregat, i les dessalinitzadores del Prat i de la Tordera, fins a la seva entrega als dipòsits municipals. Posteriorment, els ajuntaments o les empreses concessionàries del servei fan la distribució a les llars de prop de 5 milions d'habitants.

El president d'Acciona Agua, Luis Castilla va destacar que l'adjudicació "és un orgull i una satisfacció", i que la companyia aplicarà "tot el seu coneixement i experiència acreditada durant dècades en nombroses referències en els cinc continents" en la gestió de l'ATLL. "Treballarem amb l'Agència Catalana de l'Aigua per seguir oferint el millor servei i aplicar les millors solucions tecnològiques en benefici del cicle de l'aigua a Catalunya", va afirmar Castilla.

Recurs d'Agbar

Poc després de conèixer el resultat de la decisió definitiva de la Generalitat, Agbar va anunciar mitjançant un comunicat que impugnarà l'adjudicació de la gestió de l'ATLL a Acciona. L'empresa barcelonina va assegurar que li hauria agradat ser la proposta adjudicatària "en primera instància" i va afegir que intentarà "demostrar, amb tots els mitjans" al seu abast, que la seva oferta "és l'única viable". "A l'ordre jurídic s'han desenvolupat recentment mecanismes per tal d'evitar els tradicionals abusos en la licitació pública del nostre país, on algunes empreses han generalitzat el mecanisme de batre als seus competidors mitjançant baixes irreals per obtenir el contracte", sostenia l'empresa barcelonina.

Agbar va afegir que, després d'obtenir el contracte, aquestes empreses afronten "posteriors modificacions contractuals, moltes vegades pressionant l'administració concedent amb retards o deficiències en el servei".