Picaresca, diuen uns, noves vies empresarials, opinen els altres. Una empresa de Banyoles, Epac Movilidad Compartida, ha començat a exercir fa pocs dies al Pla de l'Estany una activitat que el consistori de Banyoles considera taxis il·legals. Cotxes logotipats transporten passatgers entre Girona i Banyoles, amb aturades als municipis intermedis, per aproximadament el mateix preu que la Teisa; amb l'avantatge que el conductor et pot acostar més a l'indret concret de destí. Quatre vehicles han començat a prestar aquest servei de la mà d'una firma que gestiona els transports, que es poden acordar prèviament o bé afegir-s'hi si et trobes un dels xofers i té places lliures. L'empresa diu que simplement promou la compartició de vehicles i que ja hi ha altres firmes a l'Estat intermediàries en aquests serveis.

El consistori ha aixecat diverses actes als xofers, que són autònoms, per transport irregular de persones i per fer servir il·legítimament les parades de taxis i autobusos. Els expedients s'han enviat al Servei Territorial de Transports de la Generalitat, i les multes per cada sanció podrien ascendir a 3.000 euros. No cal dir que els taxistes de Banyoles també es senten agreujats -una llicència per exercir aquesta activitat és molt cara: a Internet es troben permisos a la venda per uns 50.000 euros a Palafrugell, o 36.000 a Girona- i també l'empresa d'autobusos Teisa, que fa el servei regular. Per la seva banda, la Generalitat ha enviat al responsable de l'empresa una carta en què l'adverteix que a les persones només se les pot transportar en taxi o bé en transport de lloguer amb conductor, però sempre sense cobrament individual.

El responsable d'Epac, Miguel Frez, no es dóna, però, per al·ludit per la carta. Ni tampoc per les actes aixecades pel consistori, perquè assegura que els seus conductors -"no els contractem sinó que se'ls ofereix la possibilitat d'entrar en aquesta forma de transport, i supervisem que els cotxes tinguin tots els requisits per circular", explica Frez- no fan funcions de taxi sinó que practiquen el car pulling: un conductor comparteix despeses d'un viatge en cotxe amb altres passatgers. Com a empara legal, citen la llei apareguda al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el 5 de març de 2011, la Llei d'Economia Sostenible, "que promou la creació d'entitats per a una nova mobilitat. La llei no l'hem fet nosaltres, i és cert que hi ha conflicte, però la possibilitat d'obrir empreses com la nostra existeix, i si cal anirem als tribunals per demostrar-ho", explica Frez.

La regulació del transport de passatgers a Catalunya, però, és competència de la Generalitat i no pas de l'Estat, amb l'afegit que són els consistoris els qui atorguen les llicències de taxi. Frez diu que està disposat a acomplir els preceptes que calgui, però que la Generalitat i l'Ajuntament pretenen aplicar-li la normativa de taxis, i que ells no en són. A l'administració catalana ja li han enviat un informe sobre la seva activitat i amb el consistori, diu, no hi han tingut oportunitat de parlar. "Només sabem que la Policia Local té ordre de multar-nos", explica Frez. Per la seva banda, el regidor de Seguretat i Mobilitat, Lluís Costabella, també es va negar a parlar de l'afer amb aquest diari.

Davant la parada de l'autobús

De moment, diu Frez, només han fet viatges promocionals -també reparteixen propaganda- i estan buscant conductors -"alguns es donen d'alta i altres no; però està clar que els diners s'han de justificar, anem més enllà del que diu la llei", raona Frez. Els taxistes banyolins, però, diuen que els han vist a l'estació d'autobusos buscant passatgers.

És el mateix compartir un viatge i despeses amb un col·lega que recollir desconeguts i cobrar-los amb esperit empresarial? Frez nega que els xofers es guanyin la vida amb l'activitat, que no tenen horaris fixos sinó que cal quedar amb el conductor o bé trobar-lo en ruta, i que el preu no és fixe sinó que es negocia amb cada xofer, amb la referència del que costa el bitllet d'autobús. "No hi ha normes clares", diu, i apunta a webs d'àmplia implantació com carpooling.es com exemple de que aquest negoci ja es practica a l'Estat.