El Govern ha aprovat el Pla de determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) de parcs eòlics que ha de promoure i facilitar la instal·lació d'energies renovables a Catalunya. L'acord, que entrarà en vigor quan surti publicat al DOGC, exclou la zona de l'Alt Empordà a l'espera de nous estudis jurídics i ambientals. Una part de la comarca va ser inicialment considerada apta per aquest tipus d'instal·lacions però després del gran foc del passat juliol, que va cremar més de 10.000 hectàrees, s'ha considerat que caldrà tornar a analitzar la situació urbanística i ambiental de la zona per valorar de nou la seva idoneïtat.

El nou document, que s'ha elaborat a partir de les anàlisis energètiques, ambientals i urbanístiques del territori alhora que compta amb la corresponent avaluació estratègica ambiental, identifica sis ZDP i permetrà l'inici de la tramitació i construcció de 589 MW d'energia eòlica a Catalunya.

La determinació de ZDP permet facilitar i ordenar la instal·lació de parcs eòlics en el territori, ja que identifiquen les àrees que compleixen tots els requisits necessaris en matèria d'urbanisme, paisatge i medi ambient, a més de garantir el recurs eòlic i la capacitat d'evacuació a la xarxa elèctrica. Aquest fet agilita la tramitació dels parcs que s'hi ha d'instal·lar i evita la massificació d'aerogeneradors sobre el territori.

Les sis zones incloses són les següents. La ZDP Segarra i Conca de Barberà (186 MW): Conesa, Les Piles, Llorac, Montoliu de Segarra, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Ribera d'Ondara, Rocafort de Queralt i Talavera. La corresponent a l'Alt Penedès i Alt Camp (33 MW): Pontons i Aiguamúrcia. La ZDP Ribera d'Ebre i Baix Camp (120 MW): Tivissa i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La ZDP Segrià i Ribera d'Ebre (60 MW): Almatret, Llardecans, Maials, Riba-roja i Seròs. La ZDP Terra Alta (90 MW): Batea, Gandesa, La Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs, i finalment, la ZDP Anoia i Segarra (100 MW): Calonge de Segarra, Castellfollit de Llobregós, Estaràs, Ivorra, Pujalt i Sant Ramon.

Compliment del Pla de l'Energia i Canvi Climàtic 2012-2020

El Pla de determinació de les ZDP de parcs eòlics és una mesura que ha de permetre el compliment del Pla de l'Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, aprovat l'octubre passat pel Govern. El foment de les energies renovables és, juntament amb l'estalvi i l'eficiència energètica, el principal eix d'actuació del Pla de l'Energia i Canvi Climàtic 2012-2020. La posada en marxa dels 589 MW de les ZDP contribuirà, segons el Govern, al compliment dels objectius d'aquesta Pla, que es fixa com a repte assolir els 5.153,6 MW eòlics l'any 2020. Actualment, a Catalunya hi ha 1.257 MW eòlics en servei i 636,46 MW eòlics autoritzats.

Un pla amb polèmica

Després del foc de l'Empordà, les plataformes ecologistes i els alcaldes van oposar-se de nou a la presència de parcs eòlics a la zona, apel·lant a la llei de monts segons la qual es prohibeix el canvi d'ús forestal dels terrenys incendiats durant un termini de 30 anys. Denunciaven que el perímetre de la ZDP projectat en el pla eòlic coincida gairebé tot amb la zona cremada el juliol passat.

El Consell Comarcal de l'Alt Empordà ja havia demanat al Govern que es replantegés la implantació de l'energia eòlica a la comarca després que el TSJC suspengués el mapa eòlic de l'any 2010 que havia elaborat el tripartit arran d'un contenciós de les plataformes ecologistes Iaeden i Salvem l'Empordà. Finalment, però, el Govern va introduir alguns petits canvis al text però el consell va presentar de nou les seves al·legacions. Cal recordar que els alcaldes afectats van consensuar fa un parell d'anys un document on reclamaven que la ubicació dels parcs eòlics de la zona es limités a la zona de l'entorn del corredor d'infraestructures, és a dir, la zona per on passa l'AP-7, l'N-II i el TAV.

L'any 2011, La Generalitat també va interposar un recurs extraordinari de cassació davant el Tribunal Suprem contra la suspensió cautelar de l'acord de govern que determina les Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP) de l'energia eòlica a Catalunya després que el TSJC desestimés els recursos de reposició presentats també pel govern. El recurs davant el Suprem reiterava que l'acord de govern que determinava les ZDP no tenia la naturalesa de pla o programa, de manera que no havia ser estar subjecte al tràmit d'avaluació ambiental estratègica, com defensen les organitzacions conservacionistes que van presentar recurs.