La Generalitat no inclourà, de moment, l'Alt Empordà dins el Pla de Determinació de les Zones de Desenvolupament Prioritari de Parcs Eòlics, que ha de promoure i facilitar la instal·lació d'energies renovables a Catalunya. La comarca, on hi ha hagut importants sectors d'oposició, queda exclosa de mapa eòlic de Catalunya que ha de determinar en quines zones es col·locaran aquestes grans infraestructures. La raó principal, l'afectació del gran incendi que va patir a finals del mes de juliol, que ha obligat a revisar els plantejaments urbanístics i que també comporta una planificació exhaustiva per decidir com es restaurarà la zona. Amb tot això, el Govern ha optat per tirar endavant el pla, que havia quedat frenat pels jutjats per defectes de tramitació, excloent de moment l'Empordà.
La decisió de deixar de banda el desenvolupament d'aquestes infraestructures, que s'havien ideat amb una capacitat per generar 180 MW d'energia eòlica a l'Alt Empordà, neix arran del gran incendi que va patir la comarca a finals del mes de juliol. Segons va explicar ahir el Departament d'Empresa i Ocupació, quan es va entrar el Pla a la fase d'informació pública, aquest condicionant va ?obligar a modificar-ne el contingut. A partir de llavors, la inclusió de l'Alt Empordà com a Zona de Desenvolupament Prioritari (ZDP), ha quedat en "standby".
A dia d'avui, són dos els maldecaps que s'han de resoldre abans de plantejar-se la construcció de parcs eòlics a l'Empordà. D'una banda, s'ha d'estudiar quines oportunitats ofereix la legislació urbanística en una zona afectada per un gran incendi. Aquests terrenys cremats passen a tenir una protecció especial, tal com van recollir les plataformes ecologistes i els alcaldes van oposar-se de nou a la presència de parcs eòlics a la zona, apel·lant a la llei de monts segons la qual es prohibeix el canvi d'ús forestal dels terrenys incendiats durant un termini de 30 anys.
D'altra banda, com van recordar des d'Empresa i Ocupació, s'ha de tenir en compte quines actuacions es programen per a la recuperació del terreny. En aquest sentit, van explicar que s'ha de plantejar una actuació integral i global, que inclogui tots els actors, des del propi Departament, així com el de Territori i Sostenibilitat en la part ambiental, i també els agents dels municipis afectats pel foc. Mentre no es resolgui això, l'Empordà quedarà apartat.
Historial de traves
El document, que va ser elaborat pel Govern del Tripartit al 2010, va ser frenat als jutjats en apreciar-se un defecte en la tramitació. I és que, segons recordava ahir el Departament d'Empresa i Ocupació, inicialment es va elaborar com un acord de govern, i davant les protestes d'algunes entitats que consideraven que això no es podia tirar endavant com a decisió de govern, es va optar per modificar el plantejament i tornar a iniciar-ho com a Pla de Desenvolupament. El rerefons i el contingut, però, és el mateix. És a dir, a partir de les anàlisis ambientals, energètiques, urbanístiques i paisatgístiques de cada zona, s'ha determinat quina capacitat té cadascuna per quedar inclosa dins del document. En total, són sis els parcs que es crearien, amb la capacitat per generar 589 MW d'energia eòlica a Catalunya, deixant de banda els 180 MW que s'havien projectat fa dos anys per l'Empordà. Amb aquesta potència, havia de ser el segon parc amb més capacitat de generació d'energia eòlica de Catalunya, per darrere del de Segarra i la Conca de Barberà (186 MW). La idea és que hi hagués una alta capacitat per poder-la abocar després a la xarxa creada amb la subestació de Santa Llogaia.
