El PP ha aconseguit consolidar el nombre de votants en els seus feus tradicionals de les comarques gironines, on ha incrementat suport i, a més, ha experimentat una pujada generalitzada a la majoria dels municipis de la demarcació que expliquen els bons números dels populars. Aquest suport consolidat, al qual s'hi ha sumat la caiguda del PSC, ha fet que els populars hagin passat per davant dels socialistes en 121 dels 221 municipis gironins. Aquests feus dels populars són poblacions més aviat grans, que ja s'han convertit en enclaus propicis, sobretot des de fa uns anys, en què encadenen bons resultats.

De manera que una de les principals conclusions que es poden extreure dels resultats del PP en aquestes eleccions és que allà on són forts, i on el 2010 ja van treure un suport destacat, el mantenen i pugen entre un 1% i un 2% de mitjana i esdevenen segona força. A més, coincideix amb poblacions on ja tenen presència municipal. Aquest és el cas de Roses, per exemple, on el partit ja té tres regidors a l'Ajuntament i passen d'un 17% dels vots el 2010 a un 21% ara. I, a més, ara són segona força. De fet, és el mateix cas que a Figueres, amb tres regidors, on també han passat a ser segona força amb 15,4% dels vots.

També han pujat a Lloret de Mar, on pugen fins al 18,26% i ocupen la segona força. El mateix cas que a Castelló d'Empúries, on han estat segona força amb el 17,7% dels vots. En tots dos casos, ja tenien dos regidors a l'ajuntament. A Vilafant i a l'Escala, on tenen un regidor, també han pujat i s'han situat segona i tercera força respectivament, amb prop del 10% dels vots. I, de fet, també han fet una pujada important a la Cerdanya i mostra d'això és l'augment a Puigcerdà, que passen a ser segona força, i aconsegueixen incrementar més d'un 5% dels vots fins arribar al 15%.

De fet, el Partit Popular es caracteritza per tenir un vot molt fidel, malgrat que a Catalunya i a Barcelona no acabava de tenir un suport tan consolidat. Des de fa un temps, però, sí que ha aconseguit ancorar els votants, en especial en alguns territoris. Però aquesta continuïtat de resultats en els seus feus no explica l'augment de més de 7.000 vots respecte el 2010, ja que en aquelles poblacions on ja era fort puja però no de manera molt destacada. Així, doncs, l'augment es complementa amb una pujada generalitzada a la majoria de municipis gironins, que fan que els números del PP facin un salt fins al segon diputat a la demarcació. Aquesta pujada es podria explicar per la transcendència de les eleccions i per haver sabut mobilitzat més electors.

Molts d'aquests augments són de més del 3%, respecte a les anteriors eleccions. En aquest sentit, destaquen les pujades a municipis com Sant Climent Sescebes (d'un 7%), a Darnius (d'un 6%) i a Pont de Molins (4,5%). O els augments d'un 4% a Massanes, Guils de Cerdanya, Fortià, Espolla o Portbou. També són destacables els increments d'un 3% a poblacions com Aiguaviva, Biure, Cabanes o Maçanet de la Selva.

Amb tot plegat, doncs, els populars el diumenge 25 estaven eufòrics perquè encadenen diverses eleccions millorant els seus resultats a la demarcació i havent consolidat bona part. De fet, en aquestes eleccions han aconseguit 13.000 vots més que el 2006 i superen amb escreix els resultats que van fer amb Vidal-Quadras com a cap de llista a Barcelona, en què van obtenir 22.618 vots, que contraresten amb els 32.912 d'aquest any.