Ernest Maragall vol que Nova Esquerra Catalana sigui la xarnera que permeti al conjunt de les esquerres catalanes construir una alternativa sòlida de Govern. L'exconseller d'Educació va destacar que, més que a governar, la nova formació aspira "tant a reconstruir l'esquerra com a assumir les exigències de país que són inajornables". Per aconseguir-ho, va oferir la mà a "totes les esquerres", esmentant expressament "ERC, el PSC, ICV i les CUP", així com a "tots els ciutadans". "El gran objectiu és contribuir a què aparegui a Catalunya una gran organització del catalanisme progressista", va insistir, rebutjant tot "afany competitiu". Va resumir gràficament el que pretén: "consulta, reforma, equitat i creixement. I una gran esquerra amb vocació de govern".

Maragall va presentar ahir a Tribuna de Girona, davant unes 150 persones, l'ideari de la nova formació, que es constituirà formalment d'aquí a deu dies. Amb el seu aire de professor despistat que conrea amb la col·laboració d'un vestit sempre una mica més caigut del compte i unes ulleres a la punta del nas, va explicar que el principal motiu que el va empènyer a tal aventura va ser "la constatació òbvia del fet que hi ha un espai de la política catalana que no està ni ben cobert ni ben representat ni amb capacitat d'articular propostes amb voluntat d'èxit". Per això va insistir en diverses ocasions en la voluntat de propiciar coalicions electorals i programes compartits entre totes les forces d'esquerra per tal d'articular una alternativa de govern a CiU.

No va amagar tampoc que Nova Esquerra Catalana aposta per la independència, si bé s'hi va referir sempre amb el mot "Catalunya-estat". En aquest sentit, va destacar que és beneficiosa la "Catalunya-estat, però sempre que sigui per lluitar contra la crisi i lluitar pel creixement", cosa que exigeix la "complicitat activa entre institucions i societat, ja que és un problema que no el resoldran només els governs". Va defensar el reconeixement de Catalunya com a estat a través de la negociació i el diàleg amb l'Estat.

Que hi ha un"dèficit social i polític" que cal omplir és, per Maragall, "no una opinió sinó una constatació", a què va arribar després de veure "com l'11-S els ciutadans van fer una demanda clara que el resultat de les eleccions del 25-N no va recollir".

L'esquerra no ha quallat mai

A la vegada, va reconèixer que les esquerres catalanes no han acabat de quallar per ser una alternativa a governar "en els darrers quaranta anys", en clara referència al PSC. En les actuals circumstàncies, va recalcar, "Catalunya demana un govern de país, no un govern de partits, però naturalment amb l'aval de tots els partits catalanistes". En aquest sentit, va insistir en comptar també amb la gent de dretes de Catalunya, que "són ciutadans del nostre país i hem de saber-los escoltar".

Les seves propostes són el dret a decidir, tornar a créixer econòmicament, distribució més justa de les càrregues i els esforços, reforma de la llei electoral com a primera mesura de regeneració democràtica i profunda reforma institucional. Propostes que, com deien a la sortida de l'acte alguns assistents, per descomptat signarien la pràctica totalitat dels ahir presents a Tribuna de Girona i bona part dels catalans, però que caldrà concretar de quina manera es pensen dur a terme.

De propostes engrescadores no en van faltar, sempre amb la mancança d'una més precisa concreció, si bé també és cert que segurament no era ahir el lloc ni el moment. Un altre exemple: "hem de construir la Catalunya-estat que tots somiem d'una o altra manera" o "hem de reconstruir l'esquerra amb el ERC, PSC, ICV i les CUP".

Pot ser el PSC partit català?

Al torn de preguntes, Manel Nadal va semblar oferir la mà del PSC al nou partit, però Maragall va preferir no concretar insistint en què totes les esquerres hauran de col·laborar en el projecte. Així mateix no va poder evitar preguntar al PSC "Esteu en condicions de ser una força política catalana?". I és que, això sí que ho té clar Ernest Maragall, "per governar Catalunya s'ha de ser una força política catalana".

L'esquerra catalana, va reconèixer, no té suficient "ambició i expectativa nacional", i al seu entendre "això és una feblesa perquè és més necessari que mai", o hi ha el risc que"la política faci malbé el capital ciutadà dels darrers quatre anys".