"No em moc ni una sola coma del que he explicat en l'article i em reafirmo en tot el que he escrit. Espero que la justícia faci el seu curs i com que hi ha dues demandes, si em criden a declarar ja ho reafirmaré. Naturalment que va ser el primer a recórrer als tribunals, però el que no diu és que mentre ho denunciava per altra banda m'anava dient que seguís amb les negociacions i que sobretot no s'assabentessin del que havia passat els mitjans de comunicació.

Quant a l'intent orquestrat de descreditar la seva persona, té raó, no cal que sigui un intent, es desacredita vostè mateix quan fa determinades actuacions que són impròpies d'un càrrec electe.

No entenc què vol dir amb l'expressió "fins ara cap de Protocol i responsable de l'Oficina de Premsa". En primer lloc, no he rebut cap comunicació que el ple de la Diputació m'hagi destituït, prèviament de l'informe redactat per un tribunal nomenat i reunit a l'efecte per valorar els fets greus que es poguessin derivar d'una feina mal feta per la meva part en l'exercici de les meves funcions. En segon lloc, el cap de Personal de la corporació no m'ha comunicat res a l'efecte, entre altres coses perquè no s'ha cobert la plaça en marxar la persona que l'ocupava. En tercer lloc, com a president de la Junta de Personal, en representació del Sindicat Independent de Funcionaris (CSIF), no hem rebut cap comunicació respecte d'algun cessament d'un funcionari, en aquest cas jo mateix.

Respecte al fet que tergiverso la veritat d'un sopar que diu que conec de tercera o quarta mà, és que el senyor Soy, present en el sopar, és considerat per vostè de tercera o quarta mà i va mentir quan va explicar-me a mi i a altres persones alienes al sopar, entre elles, polítics i periodistes o altres comensals presents? Com pot dir això quan en declaracions a la premsa escrita diu que no recorda res? Com pot ser que jo tergirversi els fets si vostè mateix diu que no els recorda? Senyor Torramadé, un gran enemic de qui no calla quan correspon és l'hemeroteca d'un diari. La remenaré amb molt de gust.

Segons diu faig apreciacions i un relat posteriors al dia 8 de novembre que no mereixen ser valorats, li dono la raó, en parlarem doncs on toqui i quan toqui, però no solament d'això, sinó d'altres fets que tolera i permet des de la seva presidència i que també sigui la justícia qui els valori.

Ni l'insulto ni menteixo, ja li he dit abans que es desacredita per si mateix qui menteix per molt servidor públic que sigui. Prengui vostè les accions legals i institucionals oportunes a les quals fa esment en la seva carta. Jo tampoc hauria pensat mai, com vostè, que viuria una situació com aquesta, ja que mai cap president de la Diputació de Girona havia estat denunciat per assetjament sexual. Jo també estic ple de perplexitat però no pel que vostè afirma, sinó per la seva fugida endavant."