Un grup de persones i col·lec?tius vinculats al món de l'ecologia, la ciència i la societat han signat un manifest de suport a la iniciativa de l'empresari empordanès Rinaldo Muscolino d'adquirir la finca de Torre d'en Mornau dels Aiguamolls per dedicar-la a un projecte mediambiental i sostenible. Muscolino va obtenir el passat mes d'octubre els drets de compra de la finca i hi va aportar 100.000 euros. Això passava després que l'empresari a qui es va adjudicar inicialment hi renunciés. Té de temps fins al maig per trobar els 2,5 milions que valen els terrenys. Per fer-ho va endegar una subscripció popular a través de la societat, empreses i administració. Muscolino assegura que ja ha rebut algunes aportacions econòmiques, tot i que ha preferit no fer públiques les quantitats.

Fins a dotze particulars, nou associacions, una fundació i un partit polític han manifestat el seu suport a la iniciativa. Entre ells, hi ha la secció catalana de l'Associació Europea per les Energies Renovables; la Fundació Terra; el grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear o la Sectorial d'Ecologia, Entorn i Energia de l'Assemblea Nacional Catalana o la Fundació Vila Casas. També hi ha el geògraf i professor de la UABMartí Boada; el biòleg d'Acció Natura Francesc Giró; el biòleg i director de la Fundació Terra Jordi Miralles o l'enginyer i professor de la UAB Josep Puig. En el document, donen suport al projecte amb "l'objectiu de fer possible a Catalunya la creació d'un espai protegit amb la contribució directa de les persones, un espai de propietat social i ciutadana, gestionat al servei de la socitat i les futures generacions, en el qual tinguin cabuda totes aquelles iniciatives ciutadanes que siguin respectuoses amb els sistemes naturals". A més, fan una crida a totes les entitats, particulars i empreses perquè també hi donin suport i "col·laborin" en la recuperació de l'espai "aportant tota mena d'idees que es puguin materialitzar a la finca Torre d'en Mornau, una vegada s'hagi pogut formalitzar la seva compra". Muscolino, que ja ha fet arribar el document a tots els ajuntaments dels municipis de la comarca, convida tots aquells que vulguin adherir-s'hi a contactar-hi a través de correu electrònic (rinaldo.ons@orange.fr). I és que, segons diu, la seva intenció és aconseguir el suport del territori. En aquest sentit, lamenta que "els consistoris al terme dels quals pertany la finca (Pau, Castelló d'Empúries i Peralada) no s'hagin pronunciat al respecte". "Només ho ha fet l'alcaldessa de Vilasacra, Carme Barceló, que m'ha dit que ho passarà pel plenari", assegura. Per això, diu que si no obté resposta de les administracions locals, es dirigirà a tots els consistoris catalans. L'empresari diu que no els ha demanat diners i que se'n sortirà "d'una manera o altra", però que vol, primer, obtenir el suport de la comarca. De fet, diu que ja s'hi han posat en contacte alguns empresaris i que ha obtingut algunes donacions de particulars i entitats, que de moment ha preferit no quantificar. Amb tot, agraeix el suport de les associacions i particulars que s'han sumat al manifest sota el lema "Salvem la finca de la Torre d'en Mornau de l'especulació!".

El projecte que planteja passa per què a la finca, situada dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, s'hi desenvolupin activitats de caràcter ambiental, agrícola, empresarial, de generació energètica i de turisme que tin?guin la sostenibilitat com a eix vertebrador. Entre d'altres coses, proposa rehabilitar les masies que hi ha a la finca -actualment, en ruïnes- per fer-hi un restaurant, allotjament rural, sales d'exposicions i també desenvolupar-hi iniciatives com ara un centre ornitològic, recuperar les closes de pastura per a les espècies autòctones, també dels estanys o comercialitzar mel o carn ecològica, entre d'altres. La idea és que es creï una fundació que es faci càrrec de la gestió de la finca i que aquesta estigui integrada per professionals reconeguts. També preveu organitzar un concurs d'idees perquè la gent del territori hi pugui fer aportacions. "Ha de ser un projecte col·lectiu, si no, no tindria sentit", insisteix.