Si fem un petit repàs a les reclamacions de dotacions que des de l'Alt Empordà, o més concretament des de la seva capital, s'han anat fent durant la darrera generació, algunes de les quals (les de responsabilitat estatal, de les altres ni parlar-ne) han estat utilitzades com a gasolina per provocar l'incendi independentista, son les deficiències d'infraestructures les que, amb tota seguretat, han gaudit de una major insistència, concretades en cinc casus belli: el desdoblament o transformació en autovia de la N-II; la sortida Figueres Nord de l'autopista; la variant de la N-260 per sota el castell de San Fernando; el pas a nivell i el definitiu desdoblament de la C-260, que també porta quatre lustres sense solució.

De res han servit durant tot aquest temps la capacitat d'influència dels successius governs convergents, incapaços d'incorporar cap d'aquests "peixos" al cove i que res van fer per convèncer "Madrid" que era més important l'arranjament de la N-II que els túnels de Castellfollit, ni la primacia que els tripartits exerciren sobre les decisions dels governs Rodríguez. I no en parlem de la carretera a Roses, d'estricta i única responsabilitat sobirana catalana. Ni l'olotí Macias, ni el gironí Nadal van ser capaços de generar no ja cap solució sinó ni tan sols cap il·lusió. El més calent sempre ha estat, com deia en Tardà un dia a les Corts, "donde está lo más caliente" perquè no va saber traduir aigüera por fregadero malgrat haver estat víctima de la immersió lingüística en castellà.

Ara, amb el nomenament de l'alcalde Vila com a conseller de Territori i Sostenibilitat s'obren o un ventall d'esperança o una nova possibilitat de decepció. ¿S'emporta Vila a la motxilla aquests cinc problemes per intentar resoldre'ls o els mantindrà com a excusa i esquer per pescar addictes al projecte sobiranista mitjançant el qual a partir del 2014 els catalans, d'origen i per imperatiu legal, ho tindrem tot pagat?

Sí, sí, ja sé que quatre dels casos citats són de competència estatal, però el repte d'un governant regional és negociar i intentar convèncer. Si no és, és clar, que prèviament hagi trencat els ponts.