L'emblemàtica Mina d'en Negrín o Mina Canta de la Vajol, on el govern de la República de Juan Negrín va amagar els tresors (quadres del museu del Prado i milions de dòlars) és una peça emblemàtica de la història. Avui és propietat de l'Ajuntament després que la cedís el veí i exalcalde, Miquel Giralt, però ha d'estar tancada pendent de rebre algun impuls econòmic per part de l'administració o de particulars per engegar-hi algun projecte que permeti mantenir viu el record del seu passat.
En un paratge de gran bellesa, just a la ruta de l'exili per on milers de persones, entre elles els dirigents de la República, van fugir, es manté, tot i que força deteriorada, la Mina d'en Negrín. A la població són conscients de la importància que té per explicar la història de l'època. Per això, en el moment de cedir-se, a finals de la darrera legislatura, amb Montserrat Sarabia (CiU) al capdavant, es destacava que van ser moments històrics de gran transcendència per a la població i per al país, i que la Mina és un atractiu cultural i turístic. De fet, l'antic propietari i alcalde durant anys, va lluitar perquè s'hi tirés endavant alguna iniciativa i també es va posar sobre la taula que fos la seu del Museu de l'Exili, que avui és a la Jonquera.
L'actual alcaldessa, Dolors Manzanera, constata que "es necessiten diners per fer alguna cosa, no n'hi ha prou de tenir un projecte". Per això estan a "l'expectativa" del moment en què "hi hagi l'oportunitat de treure alguna subvenció i tirar endavant el projecte que es mereix aquesta construcció que ja forma part de la història, no és una cosa que s'ha construït per fer història". Per preservar-la i donar-li un ús lligat a la ruta de l'exili esperen aconseguir implicar l'administració. Avui no s'hi pot accedir per seguretat perquè no hi ha vigilància però hi arriben turistes atrets per la història relacionada amb l'exili. Té diverses sales i les cambres per als tresors.
