l'IAS diu que des del 2005 no ingressa tota la vida cap pacient amb una malaltia mental a l'Hospital Marti Julià de Salt. Manifesta l'IAS que això obeeix a un "treballat canvi de model" que deixa enrere els manicomis per oferir al pacient l'oportunitat d'integrar-se a la societat. Totalment d'acord amb aquestes intencions.

Afegeix l'IAS que això és producte d'una "reorganització de la xarxa comunitària d'atenció a la salut mental".

Causa hilaritat que l'IAS hagi descobert ara el que fa dècades va ser un canvi radical, i molt positiu, en la política sanitària psiquiàtrica a tot el planeta, política posada en pràctica fa molts anys en qualsevol comunitat de la resta d'Espanya. Però bé... més val tard que mai.

Realment hi ha alguna cosa que no se'ls pot negar als polítics que regeixen els destins de la Salut Mental d'aquesta ciutat, i és la sorprenent facilitat que tenen per vendre a la societat com a innovacions en matèria de política sanitària alguna cosa que és més vell que el conte de la Caputxeta.

Anem ara a les xifres que cita l'IAS en el seu comunicat a la prensa. Diu l'IAS que els resultats d'aquesta "reforma psiquiàtrica" s'evidencien de la següent manera:

- En 5 anys les consultes psiquiàtriques han augmentat d'un 27% en adults i d'un 52% en menors d'edat.

- Han disminuït d'un 15% les consultes a urgències i d'un 30% els ingressos d'aguts.

Ara afegiré jo a aquestes xifres unes altres xifres també oficials (Anuari Estadístic de l'INE), que són les estadístiques de suïcidi a Girona:

- Any 2006: 38.

- Any 2007: 46.

- Any 2008: 51.

- Any 2009: 65.

- Any 2010: 58.

Aquestes xifres suposen un "increment del nombre de suïcidis entre l'any 2006 i l'any 2010 a la província de Girona de gai?rebé un 50%".

En definitiva... en Salut Mental, d'una banda resulta que creix la demanda assistencial, per altra disminueix l'oferta de recursos hospitalaris i com a conseqüència, lògicament, augmenten els suïcidis... Tot un èxit, senyors.

Si partim de la base que l'únic "tractament" eficaç del suïcidi és la seva prevenció, evitant-mitjançant la identificació dels pacients de risc i actuant terapèuticament i de manera immediata amb tots els mitjans sanitaris disponibles perquè la mort del pacient no es produeixi... Em volen dir els senyors de l'IAS on es troba l'"èxit" de la seva nova política sanitària de salut mental dels últims 5 anys?... Potser l'èxit (el de retallada de la despesa, és clar) radiqui a evitar assistències a urgències i ingressos hospitalaris precisament en uns temps de creixement de la demanda d'assistència psiquiàtrica per part de la població general?

Per a què hem pagat llavors un nou i flamant hospital de Salt?

És que l'IAS pretén vendre'ns la milonga que vetllarà millor per la salut mental dels ciutadans de Girona derivant tota l'assistència al nivell ambulatori en detriment d'una assistència hospitalària?

Si us plau, que ho preguntin als pacients que acudeixen amb freqüència als ambulatoris de la Xarxa de Salut Mental i podran comprovar el que opinen aquests pacients d'aquesta "assistència": Temps de visita no superiors a deu minuts, ni una sola prova psicomètrica en anys, fulls de mediació que per la seva quantitat molts d'ells constitueixen un autèntic atemptat a la salut del pacient i la parcel·la dedicada a la psicoteràpia -parcel·la fonamental en Salut Mental- pràcticament inexistent. És clar que si els pregunta i ells contesten, la resposta l'IAS serà: estan bojos! Saben aquestes "ments prodigioses" de l'IAS, que dirigeixen els destins de la Salut Mental a Girona, que només amb receptar drogues no s'enfronta el problema dels trastorns mentals d'una població?

S'imaginen vostès que un executiu de la Ford treballés a les tardes per a la competència a Audi? No, oi? Doncs això és el que està passant, excepte rares excepcions, fa anys a la Xarxa de Salut Mental: Un còmode càrrec... si és possible de lliure designació en la pública, i a la tarda a fer la competència a la sanitat pública a la privada.