L'exdelegat d'Hisenda a Catalunya, Ernesto Aguiar Borrás, creu que l'arquitecte i pèrit judicial Lluís Rodeja Roca va actuar afavorint els interessos de l'Ajuntament de Palafrugell falsejant un informe per tal d'aconseguir que s'ordenés la demolició de la casa que va construir en un terreny annex a la finca de la comunitat de propietaris Cap de Planes, a l'avinguda Mediterrània. ?L'exinspector va querellar-se contra l'arquitecte per aquest assumpte acusant-lo d'un delicte de fals testimoni i reclamava que se'l condemnés a dos anys de presó, 10 d'inhabilitació i el pagament de gairebé 300.000 euros d'indemnització.

El cas va arribar a judici el setembre de 2011 i es va practicar la prova oral en la seva totalitat però la magistrada, en el moment de dictar sentència, va declarar-se incompetent per resoldre l'assumpte i el va remetre a l'Audiència Provincial, on s'haurà de dirimir el cas a finals de gener.

El quid de la qüestió és la delimitació de les parcel·les. L'any 2003 la comunitat de propietaris Cap de Planes va interposar una demanda contra l'exinspector en considerar que la vivenda que havia construït envaïa part del seu terreny, aspecte que nega l'afectat al·legant que és l'edifici de la comunitat de propietaris el que ocupa part de la seva finca.

Per resoldre les diferències es va encarregar a l'arquitecte Lluís Rodeja que, en qualitat de pèrit judicial, emetés un informe al respecte per dictaminar de qui eren els terrenys envaïts. I va donar la raó a la comunitat de propietaris, cosa que obligava a l'exinspector a enderrocar la vivenda que havia edificat.

L'informe tècnic va sorprendre Aguiar Borrás, que va optar per querellar-se contra l'arquitecte per un delicte de fals testimoni en considerar que s'havia posat d'acord amb l'Ajuntament de Palafrugell per evitar posar al descobert que l'edifici de la comunitat de propietaris Cap de Planes es va construir "de forma irregualar" permetent que ocupés dues finques que no li corresponien donat que no cabia en la seva parcel·la perque "s'havia falsejat la seva superfície a l'alça en més d'un 50%". La delimitació realitzada pel pèrit resulta sospitosa per a l'exinspector en tant que no va extrapolar el límit corresponent al cadastre sobre el plànol topogràfic i, a més, "va assumir com a lògica una bestiesa tan gran" com que la delimitació d'aquelles parcel·les -realitzada als anys seixanta del segle passat- es va fer tenint en compte elements físics com "el límit del talús o els arbustos, que no van existir fins quinze o vint anys després". És a dir, l'arquitecte "ni va determinar el límit original més probable entre ambdues finques ni va realitzar l'extrapolació que havia d'haver fet", apunta Aguiar Borrás.

L'informe pericial

El document elaborat per l'arquitecte hauria falsejat, segons apunta l'exinspector, les dades de la superfície registral rebaixant els 460 metres quadrats que hi figuraven a 410 metres quadrats, cosa que beneficiava la comunitat de propietaris i facilitzava l'"ocupació" de la finca. Aquesta reducció peremtia donar per vàlids els 830 metres quadrats que la parcela de la comunitat de propietaris va escriturar, quan la seva superfície cadastral era de 736 metres quadrats. L'arquitecte també hauria "falsejat el seu propi plànol topogràfic" en dibuixar un límit superior al talús en lloc que realment no ocupa.

Aquest mitjà va intentar posar-se en contacte amb l'arquitecte i pèrit sense aconseguir resposta per part seva.