Comencem malament, dirà el lector. Aquesta crònica podria evocar històries transalpines de ressonàncies berlusconianes. Com si aquest trist país nostre no fes prou amb les misèries pròpies i encara hagués d’importar vergonyes dels països veïns. Els tòpics sorgeixen sense remei quan hom esbrina coses sobre Lluís Pitarch Casas, el flamant nou cap de Relacions Institucionals del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, segons publicava divendres el DOGC. Immediatament després del seu perfil a la xarxa social professional Linkedin, on sota una foto captivadora -camisa blanca, corbata burdeus, pentinat de pijo agosarat, somriure propi d’algú a qui la vida somriu- hi desglossa un currículum prou competent, trobem el seu book de model en una agència de maniquins. Siguem sincers: aquest text és una simple excusa per poder-ne publicar les fotos.
Pitarch és un home guapo, salta a la vista. Té 25 anys, fa 1,86, ulls d’un blau ultramarí i un cos praxitelià contundentment treballat als gimnasos del segle XXI. També és, diuen els qui el coneixen, trempat i solvent. El nou cap de Relacions Institucionals del conseller Santi Vila, fins fa poc alcalde de Figueres, es va pagar els estudis fent de model com d’altres se’ls van sufragar servint copes en locals poc recomanables o repartint pizzes, expliquen fonts convergents. El resultat d’anys de matrícules universitàries pagades amb sessions de fotos és que Pitarch és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra i Màster en Relacions Internacionals, especialitat en afers de l’Orient Mitjà i de l’Euromediterrània. Nascut a Barcelona -milita al grup de la JNC de l’Eixample-, ha viscut per estudis a París i Toronto. A mode d’exercici professional, el relat curricular l’assenyala com investigador a l’Institut Europeu de la Mediterrània. A banda d’això, també es descriu com a professor de piano. I a més del modelatge, per guanyar-se la vida ha fet classes de música i de castellà per a estrangers. Fins al passat agost encara buscava alumnes, i en el seu anunci assegurava que comptava amb més de cinc anys d'experiència com a mestre d'espanyol per a particulars i empreses. L’escriptora Empar Moliner va obrir la caixa de Pandora esbombant a TV3 que la conselleria de Territori havia fitxat un mascle que tomba d’esquenes. Els xafarders habituals expliquen que la seva presència a la conselleria, especialment entre la plantilla femenina i els convergais, es fa notar de manera positiva. Asseguren també que Pitarch és, malgrat la seva edat poc freqüent entre els càrrecs de responsabilitat, absolutament digne de la seva nova tasca. Fins i tot, diuen maliciosos, més que alguns que l’han precedit en el càrrec: xurriacades en el món de la política. En el Twitter del flamant càrrec de confiança, on encara no hi ha res escrit, ja s’hi compta com a seguidora la mateixa Moliner. Pitarch segueix, de moment, només vuit piulaires, però ja n’hi ha una cinquantena que volen interactuar amb ell. La majoria, això sí, per motius professionals.
Pitarch s’ha sentit sorprès, diuen, per la repercussió que ha tingut el seu passat, podríem dir-ne exòtic, a la xarxa es poden trobar imatges artístiques però de notable voltatge eròtic on mostra gran part de la seva anatomia fent, per exemple, de torero sexiarran del seu nomenament. Certament ningú amb dos dits de seny pensa avui dia que un home o una dona atractius no poden ser intel·ligents i professionals competents en qualsevol professió. La descripció que fan de Pitarch no es correspon en absolut a la d’una hostessa de televisió catapultada a la categoria d’il·lustríssima; serà la seva tasca com a responsable del bon funcionament del departament la que demostrarà si, a més de quedar bé a la foto, sap com fer- s’ho perquè els altres també quedin satisfets durant la reunió prèvia al retrat amb el conseller
