Són les sis del matí a l'estació de Girona. Quan encara falta una hora perquè surti el primer tren d'alta velocitat (TAV) en direcció a Barcelona, els viatgers més matiners es preparen per agafar els combois de mitja distància de les 6.14 i les 6.29 cap a la capital catalana. En el cas d'aquest darrer, els seus viatgers arribaran a Barcelona pràcticament al mateix temps que el TAV, que sortirà mitja hora més tard, a les 7.11. Què els porta, doncs, a continuar agafant el mitja distància?
En alguns casos, els diners. Tot i que els preus promocionals del TAV són força competitius, alguns usuaris es queixen del fet que l'abonament de 10 viatges s'hagi de gastar en vuit dies consecutius (o 10, en el cas dels estudiants). Segons expliquen, això no surt a compte a aquells que només van a Barcelona dos o tres cops per setmana. Aquest és, per exemple, el cas de Felip Cuesta, que viatja des de Girona cap a la capital per anar al metge. "Els preus són abusius. Si l'has de fer servir cada dia pots utilitzar l'abonament, però jo no el puc gastar en vuit dies ni deu. Per 25 minuts més, ja no em ve d'aquí", explica. I afegeix: "Ja agafaria el TAV, si no fos per això".
El mateix li passa a la Marina Trias, una jove que estudia a Barcelona. També prefereix el mitja distància per sobre del TAV perquè és més barat, i diu que, durant aquesta setmana, l'arribada de l'alta velocitat no s'ha notat en els trens convencionals, ja que hi ha vist més o menys la mateixa quantitat de gent que sempre. Malgrat que està bastant satisfeta amb el servei de mitja distància, espera que hi hagi una millora general del tren convencional.
En altres casos, el problema no són els diners, sinó els horaris. Això és el que li passa a Jaume Viladecans, que treballa a Barcelona: "El TAV arriba a les vuit menys deu a Barcelona, i jo entro a treballar a les vuit en punt", indica. Per això, creu que s'haurien d'ajustar els horaris: "Si el TAV avancés una mica l'hora de sortida, encara que fossin deu o quinze minuts, a mi m'aniria perfecte, i crec que el podria agafar molta més gent", assenyala.
Per a Viladecans, ara s'obren dos interrogants. En primer lloc, diu, "caldrà veure si mantenen els preus competitius del TAV", mentre que també creu que s'haurà de veure quin futur depara Renfe als mitja distància. "Estan força bé i caldria que es mantinguessin", assenyala.
I és que un altre grup de viatgers matiners no agafa el TAV perquè no vulgui, sinó perquè no pot, ja que no va a Barcelona sinó que baixa en parades intermitges. Aquest és el cas, per exemple, de la Isabel Sala, professora d'un institut a Blanes. Malgrat que està satisfeta del funcionament dels mitja distància, creu que haver de parar a l'estació de Maçanet per fer transbord cap a Blanes és un endarreriment. "Ens havien dit que farien un tren directe a Blanes, però això ja s'ha parlat moltes vegades sense que s'hagi concretat res", lamenta. Sala se sol combinar amb altres companys de feina per poder anar amb cotxe fins a Blanes, per tal d'estalviar temps i diners. El tren -transbord inclòs- triga 35 minuts fins a la localitat selvatana, mentre que el TAV en triga 37 fins a la capital catalana. A més, el bitllet fins a Blanes li costa 5,1 euros, mentre que amb l'abonament de 50 viatges, el trajecte fins a Barcelona ciutat en costa 6,15.
També es veu obligada a agafar el mitja distància la Disla Valle, que va de Girona a Sils per treballar. Diu que el tren no és sempre puntual, però espera que la situació millori ara que el TAV ja està en funcionament. A més, no descarta agafar l'alta velocitat algun dia, encara que no sigui per anar a la feina.
