El cel està esperant dos viatgers molt llunyans aquest 2013. L'Ison (C/2012 S1) i el Panstarrs (C/2011 L4) són dos cometes dels confins del sistema solar que en aquests moments s'estan dirigint a gran velocitat cap als dominis més propers de l'astre rei.

El Panstarrs serà el primer en arribar i es podrà veure als cels gironins a principis de març, per delit dels aficonats a l'astronomia. Però el veritable espectacle el posarà l'Ison, una gran bola de gel que farà la seva aparició el desembre d'aquest any. La comunitat científica preveu que sigui un astre dels que fan època, visible a simple vista fins i tot durant el dia i, segons alguns especialistes, més brillant que la lluna.

Per tranquil·litzar els més porucs, els astrònoms s'han afanyat a descartar pràcticament qualsevol impacte d'aquests cossos amb el nostre planeta: la distància mínima del Panstarr amb la Terra serà de 165 milions de quilòmetres, mentre que l'Ison es quederà a 63 milions.

L'Observatori Astronòmic de Can Roig de Llagostera es frega les mans amb aquests esdeveniments, tot i considerar precipitat extreure conclusions abans d'hora. El president de l'Agrupació Astronòmica de Girona, Rafael Balaguer explica que el 2013 és, pel que fa als cometes, el més important des de l'arribada dels astres Hale Bopp i Hyakutake, ambdós l'any 1996. "És agosarat posar xifra a la brillantor que tindrà l'Ison. La lluna plena reflecteix un 7% de la llum del sol, així que afirmar que l'Ison serà més brillant que la lluna és una mica precipitat. En qualsevol cas, creiem que serà realment espectacular, i ens atrevim a afirmar que podrà veure's a plena llum del dia", assenyala.

Expectació per la cua

El tret característic que més determinarà l'espectacularitat de l'Ison serà la seva cua. Balaguer comenta que "la cua no és més que part del cometa que es va desfent durant el seu periheli, és a dir, quan el cometa està més a prop del sol".

Si tot va segons el previst, l'Ison passarà a "només" 1,1 milions de quilòmetres del sol. És a dir, si aquesta roca de gel i matèria orgànica de 30 quilòmetres de diàmetre és prou compacta com per resistir l'abrasió del sol, "arribarà a ser realment molt gran i brillant", segons indica l'investigador del departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.

Com la majoria dels cometes que orbiten al voltant del sol, l'Ison i el Panstarrs provenen del Núvol d'Oort, una gran esfera formada per bilions d'objectes glaçats que "envolten" el sistema solar. Aquest immens cinturó de cometes es troba més enllà de Plutó i rep la influència d'altres estrelles properes. A vegades, aquests sols deixen anar vents que "empenyen" algun bloc glaçat cap a l'interior del sistema solar convertint-lo en un cometa.

Un asteroide no és un cometa

Balaguer explica que un cometa sempre està format per gel, roca i matèria orgànica. "Són fòssils de la formació del sistema solar, i probablement els culpables que a la Terra hi tinguem aigua" assegura. Un asteroide en canvi, és un tros de roca i metalls que prové del cinturó que hi ha entre els planetes Mart i Júpiter. L'amenaçador asteroide Apophis (que passarà molt a prop de la Terra el 2029 i 2036) n'és un d'ells. Solen ser més petits que els cometes però suficients per arribar a ser devastadors.

L'Ison començarà a ser visible a finals de novembre i arribarà a la seva màxima esplendor a finals de desembre. L'Observatori Astronòmic de Llagostera aconsella veure'l a ull nu i amb prismàtics "per apreciar la seva cua", ja que amb un telescopi potent "es perd la perspectiva completa".

La casualitat ha fet coincidir l'arribada de l'Ison amb les festes de Nadal. No és l'únic. El cometa Halley, potser un dels més coneguts i brillants dels observats a la Terra també ha "participat" en algun pessebre vivent. Una de les seves visites (que tenen lloc cada 76 anys) va ser durant el dia de Nadal de 1758.