La comunitat ortodoxa que va iniciar la construcció d'un temple a Romania per instal·lar-lo al Parc de les Confessions de Figueres està buscant terrenys i nova ubicació per a l'equipament davant del retard sine die del projecte figuerenc. Davant d'aquesta situació, van aturar la construcció del temple i des de fa temps que mantenen converses amb privats i municipis com Llers, Vilafant, Vilabertran o Pont de Molins per poder-ho fer realitat. El capellà responsable de l'església de Figueres, Laurentiu Rezeanu, assegura que tenen els recursos per fer-ho possible. De fet, fins i tot, van proposar a Pont de Molins la possibilitat de comprar una ermita del Santuari de la Mare de Déu del Roure per rehabilitar-la i poder instal·lar al costat -tot i que amb menors dimensions- un temple típic ortodox com a museu per mostrar la seva cultura. De moment, però, només han topat amb negatives municipals basades, sobretot, en aspectes urbanístics. "Estem buscant la fórmula per a fer-ho", explica.

"Al principi a tots els sembla una bona idea. Som una comunitat que fa molts anys que és a la comarca i mai no hem causat cap problema. Demanem que es respecti el dret de tota persona a expressar-se religiosament. Als polítics se'ls entén millor quan es mostren oberts als aspectes religiosos", assegura Laurentiu en una crida a aconseguir suport per poder tirar endavant el projecte.

I és que, segons diu, ja ho va intentar amb un particular a Figueres que tenia un terreny a casa seva però no va ser possible. Tampoc als afores de la ciutat. "Era al costat d'un hotel i ens van dir que si hi fessin alguna altra cosa com una granja sí, però no una església", afegeix referint-se a les dificultats que planteja el planejament. "Si hi hagués voluntat política i visió de futur es podria fer però n'hi ha. No tenen en compte que això es podria convertir en un atractiu turístic", insisteix. I és que, a banda, del temple, la comunitat planteja una construcció annexa de menors dimensions que serviria per a gent amb problemes i s'hi farien tallers. "La gent s'acostaria per conèixer-ho", insisteix.

Una capella de fusta

La capella que es va començar a Romania havia de tenir capacitat per a unes 300 persones i es feia amb fusta d'avets i roures de la zona. Per fer-ho, es van inspirar en la més antiga que hi ha al país, que data del segle XII, i havia de comptar amb unes 60.000 peces tallades en forma d'escata de peix per conformar la teulada. Una autèntica obra artística, realitzada per la mateixa empresa que va fer l'església metropolitana ortodoxa de París, que es va haver d'aturar per la falta de concreció a la capital ?altempordanesa. Figueres ha va deixar tot a punt al 2011 però ja va anunciar que no es faria res més almenys en els propers dos anys. És a dir, ni el 2012 i el 2013.

Des d'aleshores, Laurentiu diu que la seva comunitat no ha parat de moure's buscant una nova ubicació encara que, assegura, recorden que Figueres s'havia compromès a fer-ho i que ells eren el col·lectiu amb un projecte més avançat. Tal com publicava aquest diari el mes de setembre de fa gairebé dos anys, el capellà ja ?plantejava la possibilitat de buscar noves ubicacions davant de la situació i, des de fa un temps, ha iniciat contactes. Amb qui ho ha fet darrerament és amb Pont de Molins per adquirir un espai del Santuari -que ja està immers en un procés de restauració-. "Els oferíem comprar-ho i mantenir l'aspecte original perquè està força deteriorat per fer-hi els nostres actes sense molestar ningú però la ?resposta ha estat negativa. Pensem que en temps de crisi seria positiu fer una inversió d'aquest tipus", conclou. Tampoc han fructificat les converses amb Llers, Vilafant o Vilabertran però seguirà amb els contactes i buscant la fórmula per poder-ho concretar.