la Jonquera ha tornat a saltar a l'aparador mediàtic després dels incidents que durant les darreres setmanes s'han registrat al macroprostíbul Paradise. Polítics, comerciants i habitants del municipi fronterer ja estan farts d'aquesta imatge que es dóna de la població i lamenten que només es parli de la Jonquera per qüestions negatives. Comissos de drogues, problemàtiques vinculades a la prostitució,... Realment, no podem dir que sigui el municipi amb millor publicitat de Catalunya.
La situació geogràfica de la Jonquera és una benedicció però, al mateix temps, també suposa una sèrie de handicaps que són molt complicats de solucionar perquè, a més a més, la legislació vigent no facilita gaire trobar una sortida a aquestes problemàtiques.
Sense cap mena de dubte no som justos quan només posem a portada a la Jonquera quan hi ha successos desagradables. Però no podem obviar aquestes situacions tot i que siguin una bofetada per la imatge del municipi fronterer.
Des de la Jonquera, a banda de demanar solucions i eines per solucionar o minimitzar aquests problemes, també haurien de reflexionar sobre perquè no han estat capaços, gairebé mai, de lluir i explotar les seves potencionalitats. I no són poques les joies que guarda, sembla que fins i tot amagui gelosament, el municipi fronterer.
Un Museu de l'Exili únic a tot Europa, un entorn privilegiat, una oferta comercial potent que, a curt termini, gaudirà d'un nou impuls amb l'obertura d'un gran outlet... Molts asos a sota la màniga que tampoc s'entén que no es llueixin per fer veure a tothom que la Jonquera no és la porta del prostíbul d'Europa com no fa molt ens van definir a l'Empordà.
La societat civil, els dirigents polítics i la potent xarxa comercial del municipi farien un pas endavant si apostessin per lluir les potencialitats de la població per tal de contrarestar la imatge negativa que transmeten les pedres a la sabata que acompanyaven al municipi.
S'ha de continuar treballant perquè aquestes pedres cada vegada siguin menys molestes però, al mateix temps, s'han d'exhibir les joies. Si les ensenyes serà molt més fàcil fer oblidar, o minimitzar, l'impacte de les pedres. El problema seria no tenir joies. I la Jonquera en té.
