La crisi ha fet créixer lleugerament la caça furtiva de cérvols a l'alt Berguedà i Ripollès. El motiu, segons ha explicat el president de l'Agrupació de Societats de Caçadors de Catalunya, Manel Raurich, és la recerca del cap del mascle, que en el món de la caça es coneix amb el nom de trofeu i pot arribar a estar valorat en 2.000 euros. Es tracta d'un furtivisme "força acceptat" al territori, ja que una sobrepoblació de cérvols provoca problemes com la destrucció de pastures. Tanmateix, Raurich avisa que aquesta caça furtiva pot generar un empobriment genètic de l'espècie perquè tendeix a deixar pocs i els pitjors mascles per fecundar les femelles. Actualment, hi ha uns 500 cérvols en aquesta zona. La caça furtiva de cérvols a l'alt Berguedà i al Ripollès ha crescut lleugerament en els últims anys. Tot i això, el cap d'àrea del cos d'Agents Rurals del Berguedà, Jordi Izquierdo, ha explicat que aquest increment no ha estat tan important com el que s'esperava. "Crèiem que amb l'actual crisi econòmica la gent caçaria els cérvols per consumir la carn, però no ha estat així", ha afegit.

Segons Izquierdo, es distingeixen tres tipus de caçador furtiu de cérvol: el que caça de nit, amb rifle i focus. En aquest cas, el caçador acostuma a anar acompanyat d'una altra persona -que acostuma a ser del territori- que l'acompanya i l'indica la zona on s'està l'animal. D'altra banda, també es consideren furtius els caçadors de societats que maten més cérvols dels autoritzats pel departament d'Agricultura i, per últim, alguns veïns de la zona, que veuen com aquest animal els fa malbé les pastures i, per evitar-ho, col·loquen trampes amb l'objectiu de capturar-los. En aquest cas, el sexe de l'animal és indiferent.

Una peça de gran valor

Segons Izquierdo, actualment el principal motiu de la caça furtiva de cérvol és la recerca del cap del mascle, que en el món de la caça es coneix amb el nom de trofeu i és una peça molt valorada econòmicament. Per exemple, un trofeu qualificat amb medalla d'or pot arribar a costar 2.000 euros. Per altra banda, Izquierdo també ha explicat que el fet de caçar un trofeu dóna prestigi entre els caçadors.

Segons el cap d'àrea del Agents Rurals, la majoria d'aquests furtius són gent del territori, que coneix bé la zona i les vies d'accés. Per aquest motiu, ha destacat la dificultat d'enxampar aquest tipus de caçador, que normalment actua de nit i es coneix molt bé les carreteres. A més, segons Izquierdo, hi ha gent de la zona que "d'alguna manera accepta aquesta caça furtiva perquè considera que hi ha un excés de cérvols que fan malbé les pastures".

Per la seva banda, el president de l'Agrupació de Societats de Caçadors i Pescadors de Catalunya, Manel Raurich, ha explicat que aquesta caça furtiva pot provocar conseqüències negatives en la població de cérvols, ja que queden pocs mascles per fecundar totes les femelles. Un fet que, segons ha dit, generaria un empobriment genètic de l'espècie. Actualment, els Agents Rurals tenen comptabilitzats uns 500 caps de cérvol en aquesta zona.

El furtivisme, un delicte

El departament d'Agricultura i Medi Natural distribueix els permisos de caça de cérvol entre els vedats de caça en funció del cens. Així, cada societat de caçadors que gestiona una zona té una quantitat concreta de permisos, que pot vendre o distribuir entre els seus caçadors. La caça furtiva amb armes o mitjans no autoritzats es considera un delicte contra la protecció de la flora i la fauna i el Codi Penal estableix penes d'entre quatre i dos anys de presó per aquest tipus de delicte, a més d'una multa econòmica.

Per aquest motiu, els Agents Rurals han augmentat la vigilància a les zones amb presència de cérvols mitjançant efectius especialitzats en la lluita contra la caça furtiva. Aquestes patrulles, que actuen tot l'any, tenen com a missió prevenir el furtivisme i denunciar els infractors que incompleixen la normativa pel que fa a èpoques hàbils, horaris o caça en terrenys no autoritzats.