Finalment, després de veure el meu nom reiteradament difamat en els mitjans de comunicació, i és més, acusant el nom del meu pare e.p.d, em prenc la llibertat com a ciutadana, no pas de defensar-me, que no en tinc cap motiu, sinó d'expressar-li la meva opinió, exposant uns fets que paral·lelament al nostre entorn i dins el nostre municipi han anat succeint al llarg dels últims 15 anys, quan vaig decidir venir a viure a Forallac, del qual ja feia anys que vostè era alcalde:
Poc després d'arribar, corria la veu que l'ombra d'un immens polígon industrial de dubtosa legalitat destruiria moltes hectàrees dels camps de conreus i bells paratges sota les Gavarres, a tocar els poblets de Fonteta i Vulpellac. I malgrat l'oposició de molta gent... així va ser. El seu consistori, recolzat pel silenci i la bona fe d'un poble submís, "en nom del progrés" ho va tirar endavant. I allà està, imponent, amb naus i parcel·les buides, carrers silenciosos on practiquen les autoescoles i més de 300 fanals cremant tota la nit. Tones de formigó i asfalt que ofegaran per sempre aquell paisatge irrecuperable.
Al juny del 2003 el Diari de Girona publica que l'Ajuntament de Forallac dóna l'aprovació a una empresa de gestió de residus per construir-hi un "ecoparc". Tothom aleshores ja es preguntava: qui hi ha darrere de tot això? La planta rebria més de 100.000 tones de residus perillosos anuals de tota la comarca, i se situaria al cor del municipi, just al costat de les pedreres iberes dels Clots de Sant Julià, espai boscós de gran interès històric i turístic, on jo com tants altres ciutadans de Forallac i d'arreu del món anava sovint a perdre'm per aquells camins, a gaudir del seu silenci i de la seva màgia.
Davant d'aquest disbarat, jo mateixa amb quatre persones, entre ells un arqueòleg, amb l'únic interès (del que vostè ens acusa) de salvar Els Clots d'una destrucció irreversible, constituïm l'associació SOS Empordanet i comencem un llarg pelegrinatge per totes les institucions possibles, Cultura, Medi Ambient, Política Territorial, Urbanisme, Territori i PaisatgeÉ No es poden comptar les hores ni el temps que abnegadament tots plegats vam dedicar en aquesta lluita. Finalment SOS va aconseguir que la Generalitat els concedís la protecció de BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional), motiu d'orgull per a qualsevol alcalde. Doncs vostè ens ho va impugnar.
Tot plegat va ser un respir per a nosaltres, doncs semblava que posaria fre a la imminent destrucció dels Clots sota la planta de residus.
Mentrestant vostè, que mai va rebre cap ciutadà que volgués sentir la veritat de la seva boca, donava el vistiplau per enderrocar una casa dins del conjunt històric de la plaça del Castell de Peratallada, per fer-hi tres pisos i un pàrquing soterrat... Mentrestant donava el vistiplau per construir una subestació elèctrica al peu de les Gavarres... Mentrestant donava permís per fer una urbanització a Vulpellac... Mentrestant tallava els aurons que van plantar anys enrere els nens de l'escola, i que feien ombra a l'avinguda de l'església de Peratallada, per formigonar tota la plaçaÉ Mentrestant en un ple de l'Ajuntament presidit per vostè, va negar-se a acatar cap directriu de la Conselleria de Cultura...
I mentrestant la gent del poble callava, els uns acceptant tal com vostè, un cop més, els hi feia creure a través del seu Rampí que es feia en nom del "progrés"; els altres dominats per la por, agafats pels "favors" que vostè els hi havia concedit. Mentrestant SOS Empordanet i jo mateixa, sols, ignorant les seves constants difamacions públiques, seguíem lluitant per protegir de la destrucció aquest fràgil territori. I mentrestant, vostè m'acusa de tenir interessos particulars pel fet d'haver comprat una nau inacabada a uns veïns del poble, a qui vostè mateix havia donat el permís per construir-la en una zona rústica, a tocar de l'actual deixalleria i els Clots de Sant Julià.
Han anat passant els anys, i amb el canvi de govern el projecte de la macroplanta de residus perillosos s'ha tornat a reactivar... Però vostè ho segueix ocultant, minimitzant, utilitzant termes ambigus per confondre la gent del seu poble. Si vostè, Sr. Alcalde, permet que aquesta planta es construeixi a Forallac, serà un punt sense retorn. Frenarà las futures inversions del sector turístic i el turisme de sensibilitat (=de qualitat), font de la nostra riquesa, que defugirà de la contaminació, de les pudors, dels sorolls, i en menys de 10 anys haurà perdut el seu encant i serà un municipi arruïnat i sense futur. El poble hi perdrà, però vostè i els inversors per descomptat que hi guanyaran.
Però des de SOS Empordanet tenim la sensació que la truita s'està girant, que la taca d'oli s'està estenent, que no són només "quatre pijos de Barcelona i gent de segones residències" com vostè diu, els que protesten i van a la manifestació. Per fi estan sortint brots nous de gent jove i fresca, fills del poble que, com jo mateixa, lluitaran per aconseguir un NOU MODEL DE VIDA i perquè no se'ls enverini ni la seva terra ni la salut dels seus fills.
Aquest, Sr. Alcalde, és el meu únic interès, i de ben segur és també el de la majoria dels ciutadans del seu poble i dels de tot l'Empordà.
Lola Arpa Vilallonga. Can Palet. Peratallada. Gener 2013
