El Jutjat de Primera Instància número 2 de Barcelona ha desestimat la demanda interposada contra Ferran Adrià i Juli Soler pels fills del seu exsoci al restaurant El Bulli de Roses, Miquel Horta, que reclamaven 67 milions d'euros pel 84% del negoci de l'establiment, segons ha confirmat el mateix Adrià a l'ACN. Els hereus d'Horta consideraven que Adrià i Soler havien enganyat el seu pare en recomprar-li la seva participació en el restaurant per un valor molt inferior al real, després que anys abans el mecenes hagués invertit en l'establiment de Cala Montjoi.

Miquel Horta va comprar el 20% de les accions el 1994 per menys de 300.000 euros, però el 2005 Ferran Adrià i Juli Soler li van recomprar per 1,2 milions. Els fills van portar Adrià i Soler a judici en considerar que van enganyar el seu pare perquè el restaurant valia més diners, i, a més, inicialment ja va aportar molt més del 20% de les accions.

Durant el judici a finals d'octubre, una pèrit econòmica aportada pels fills d'Horta, el seu pare va ser víctima d'una doble estafa. D'una banda, quan va aportar 47 milions de pessetes el 1994 li haurien correspost el 84,5% de les accions, no el 20% com es va oficialitzar. D'altra banda, quan el 2005 es va vendre les accions i va cobrar 1,2 milions d'euros, considerant que el restaurant valia en total 6 milions, n'hauria d'haver cobrat 67, ja que, segons la pèrit, el restaurant en realitat valia 79,2 milions d'euros.

Aquesta economista va analitzar els balanços anuals del restaurant i va afirmar que quan el 1994 Horta va donar un crèdit de 47 milions de pessetes a Adrià i Soler, aquests només van aportar a la nova societat poc més de 7 milions en accions i en terrenys, parcialment hipotecats. Per això, considera que l'aportació d'Horta era l'equivalent al 84,5% del total, no el 20% com al final es va oficialitzar.

Per contra, el pèrit econòmic dels demandats va recordar que Adrià i Juli Soler no van aportar només l'immoble i les accions de l'empresa sinó que ja tenien cert renom internacional, i, per tant, és un valor intangible. A més, va considerar desmesurats els beneficis que va calcular l'altra part, de més del 10% anual, quan altres restaurants del mateix nivell tenien creixements del 5%.

Divergències sobre l'estat de salut d'Horta

D'altra banda, el judici també es va centrar en l'estat de salut d'Horta. La seva defensa considera que tenia un trastorn bipolar greu des de feia molts anys i que era evident per tothom que no es podia valdre per si mateix ni prendre decisions sobre negocis, ja que era molt "manipulable".

Diversos psiquiatres que el van tractar i visitar van explicar que Horta també era bipolar i un cosí matern tenia esquizofrènia i es va suïcidar. Segons els metges, Horta patia la malaltia des dels 20 anys i se li havia anat agreujant, mentre tenia actituds excèntriques i feia coses "espantoses", a més de ser enganyat diverses vegades en alguns negocis.