El retard a cobrir les baixes ha fet que els mestres gironins en demanin menys, tal com ha constatat la Junta Territorial de Directors d'Ensenyament Primari en una valoració del primer trimestre de curs. Per les direccions, aquest fet es deu a la conscienciació dels docents que la seva absència suposa una càrrega per a la resta del claustre, ja que saben que no tindran substitut.

El Ministeri d'Educació va decretar, dintre d'un paquet de mesures d'estalvi per a aquest curs 2012-2013, que les baixes de mestres i professors no es cobreixin fins al desè dia laborable. Davant aquesta mesura anunciada a finals del curs passat, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va assegurar que el seu Departament nomenarà substituts des del primer dia a partir de la segona o tercera baixa que es produeixi en un mateix centre -en funció de la seva dimensió-, si coincideixen un mínim de 5 dies de classe.

La Junta de Directors d'Ensenyament Primari a Girona es va reunir dimecres i, després d'una ronda de consultes sobre la cobertura de baixes durant els primers mesos de curs, va concloure que, de moment, no ha tingut massa afectació als centres. Aquesta primera anàlisi, però, resta pendent de la incidència que la grip i les afeccions pròpies de l'hivern tinguin al llarg dels mesos de gener i febrer.

Cristòbal Sánchez, representant de les escoles de la ciutat de Girona a la Junta territorial i membre de la permanent de la Junta Central de Catalunya, va resumir la situació dient que "la gent s'ha conscienciat en saber que els companys no tenien substitució".

La reducció de substitucions a les escoles i els instituts és un fet, tal com es va posar de manifest en la mateixa reunió; com també ho és que, en comparació amb cursos anteriors, l'absentisme ha disminuït.

El mateix Sánchez va apuntar que els docents "s'hi han mirat més, hi ha gent que ve a treballar en condicions amb les quals abans s'hauria agafat la baixa per malaltia". Tot i que el director no consideri que aquest hagi estat un factor determinant, també s'ha de valorar el descompte econòmic que s'aplica al sou dels docents quan falten a la feina a partir del segon dia.

Ara bé, quan les baixes arriben, la manca de substituts obliga les escoles a cobrir-les amb docents destinats a oferir suports d'atenció a la diversitat i eliminant els desdoblaments de grups-classe. De totes maneres, cada centre educatiu decideix la millor opció en funció de les seves necessitats i la seva realitat.

Fent referència a la seva escola en particular, la de Vila-roja a Girona, Cristòbal Sánchez va explicar que "tots hem prioritzat els serveis més prescindibles, el que fa menys mal a l'hora de reduir, i mirant de no afectar massa el ritme del dia a dia"; partint de la base que -tal com apunta- treure qualsevol servei sempre "és perjudicial". En la seva opinió, "tots voldríem tornar a la situació anterior", però la mesura s'assumeix perquè ve determinada pel govern de Madrid.

En centres com el seu, d'atenció educativa preferent, les baixes es cobreixen més ràpidament que en d'altres. Però, de totes maneres, quan ha fet falta no han eliminat hores de suport, sinó aquelles que els mestres detinen a tasques com corregir o preparar el programa.

Voluntarietat del professorat

En general, el representant dels directors a la Junta Central d'Ensenyament Primari defensa que "hi ha hagut molt d'esforç, molta dedicació i voluntarietat del professorat, que fins i tot s'ha canviat tardes lliures o deixat treball personal per fer alguna substitució".