Mentre el Parlament de Catalunya llença boira una vegada s'ha comprovat allò de l'Aznar que abans de trencar-se Espanya, serà Catalunya qui ho faci, dit en sentit metafòric, o almenys així ho vaig entendre jo, i alguns polítics catalans comencen a saber com les gasta un Estat, el seus governants, els seus aparells, les seves clavegueres i els seus servidors, àdhuc mitjans de comunicació que no estan ni per collonades ni perquè falsos moisesos els vinguin a fer un pols, la vida del país, de l'autèntic, segueix el seu curs, posant de manifest que hi ha vida fora de la política, com em va dir l'antic ministre d'Exteriors, l'eivissenc Abel Matutes, pocs mesos després de deixar l'activitat pública i calmar el batec del seu alterat cor.

Així, l'Associació d'Hostaleria Girona i Radial, sota la presidència de l'actiu Xavier Nicolazzi, home important i gens presumptuós de la Girona d'ara mateix, ha tornat a remoure miler i mig llarg de places hoteleres per als dies 26 i 27 d'aquest mes de gener a deu euros per allotjament. A l'èxit de l'any passat li ha seguit l'esclat d'enguany. Que unes trenta mil persones s'inscriguin per participar en el sorteig, atès que la demanda supera amb escreix l'oferta, diu molt a favor de l'atractiu de Girona, però encara molt més de l'encert dels nostres hostalers. A mal temps -gener-, bona cara -somriure i passar-s'ho bé entre nosaltres-. Tot un exemple d'enginy de la societat civil organitzada que sap captar l'atenció de la gent sense passar el platet per la plaça de Sant Jaume de Barcelona ni sortir al cada vegada més buit DOGC.

Per la seva banda, és una molt bona notícia que en Miquel Gotanegra s'integri a la direcció de la FOEG en representació dels hotelers de les nostres comarques. Conec Gotanegra des de fa anys i panys i conec la seva capacitat d'iniciativa per a remoure les aigües d'un sector necessitat de reconeixement governamental i necessitat també de reinventar-se en un món, el seu, sense complexos de cap mena pel que fa a l'esperit competitiu.

La Costa Brava, sense anar més lluny, està necessitada d'una profunda renovació d'oferta que no passa per empetitir els costos sinó per engrandir la qualitat i la varietat, com ho ha posat de manifest, ben recentment, el "túnel del vent" de Castelló d'Empúries. Haver estat pionera, sorprenentment, s'ha convertit més en un problema que no pas en una solució. Però en Gotanegra, la seva família i ell mateix, creixen empresarialment perquè arrisquen sota el guiatge que les coses canvien i si tu no t'emmotlles, el temps s'encarrega d'expulsar-te.

Per cert, quin error, quin greu error, el comès per la FOEG de no cobrir la plaça del recordat i plorat amic Jordi Comas a la CEOE. Ho dic des del respecte i també des de la consideració amb què sempre he tractat a la FOEG: Expulsin-se la mandra del damunt, com ara anar a Madrid, perquè el futur és dels pencaires, si us plau!, que el "Girona, rai!", si és que un dia va existir, mai més no tornarà.

L'entitat Aspronis impulsa una agència de viatges per rebre turistes discapacitats, ens informa Diari de Girona, tot aprofitant que un particular, l'empresari Alfred Catalán, els ha donat el negoci perquè s'ha jubilat. Aspronis és una veterana entitat sense ànim de lucre que ve treballant de valent a favor de persones amb discapacitat intel·lectual. Com tota la resta d'entitats ocupades i preocupades pels que menys poden, ha notat amb cruesa la crisi econòmica i el constant minvar dels ajuts públics, com també dels privats. La seva presidenta, Maria Dolors Oms, antiga i excel·lent alcaldessa de Blanes, diu que s'han de reinventar i no pas posar-se a plorar. Per tant, que han de seguir fent camí malgrat totes les dificultats en què es troben. "Aspronis Viatges" vol ser una línia de negoci posada al servei de persones (i de les seves famílies) amb dificultats a l'objecte d'afavorir-los, alhora de ser econòmicament rendible per traslladar els seus beneficis a l'Aspronis de sempre. Espavilar-se és avui el verb a emprar.

Que la indústria càrnia gironina registri un creixement rècord en les vendes a l'exterior, com aquest dilluns llegíem a la portada d'aquest diari, és que les coses s'han fet molt bé. A la notícia que Frigorífics Costa Brava sigui la primera empresa espanyola que hagi obtingut el plàcet per exportar carn de porc blanc als Estats Units no ha estat fruit de l'atzar, sinó de la constància i del bon fer de les famílies Abras, Cañigueral i Planagumà, que han invertit dotze milions d'euros i generat cent llocs de treball per fer possible un autèntic impossible com era ser homologat per la sempre exigent administració nord-americana en matèria de qualitat alimentària. A aquest fet, absolutament destacable, se li ha afegit l'altre relatiu al conjunt de les exportacions de les càrnies gironines que les han multiplicat per setze d'ençà l'any 1995, algunes d'elles, i molt importants, a països tercers, és a dir, fora de la gran àrea de la Unió Europea, inclosa Rússia, on trobaren l'ajut del també desaparegut diputat i senador Lluís Maria de Puig, i estats islàmics, inclosos.

Finalment, el Pare Pelegrí de Tossa de Mar, enguany Sebastià Dilmé, que ha aplegat gairebé dos mil persones en el tradicional Vot de la Vila. Segur que l'amic Joan Carreres i Pera, rector del molt estimat municipi i company articulista del Diari de Girona, no disposi de tanta gentada quan oficia la missa, però pot sentir-se orgullós d'haver preservat, enaltit i engrandit un ritual que ve de molt lluny i que cap a molt lluny es dirigeix.

Com dilluns passat va deixat escrit l'amic Jordi Caupena en aquestes pàgines, jo també recordo el molt fred que sovint acompanya l'arribada del pelegrí tot retornant de Santa Coloma de Farners. Eren els temps del recordat amic i benvolgut alcalde Telm Zaragoza. Espero i desitjo que l'alcaldessa Gisela Saladich, antiga regidora seva i hereva del seu esperit, no s'hagi refredat atès que, com jo, ella no pren els "carajillos" que el metge de capçalera d'en Caupena els té prescrits a títol preventiu.

Ja ho veuen: Entre el "dret a l'autodeterminació", abandonat com un gos al mig del bosc, i el "dret a decidir", avui de moda, que en el no-res quedarà, hi ha vida, i molt més sana, culta i civilitzada, a les nostres contrades que al Parlament. Per molts anys sigui així.